Ahir vàrem estar amb el Ós Bru exterminant heretges éxter a la pantalla del seu ordinador. Després de petarme tots els nivells, ja era la hora de sortir de gresca. Passem per casa meva per agafar kelka de menjar, mais, i alcohol.
De camí al cau del concert llampega, trona, plou...
Aques matí esperava la trucada d'algú que s'em havía aparegut en somnis, doncs esperava trobar en ella alguna cosa especial però m'ha dit més tard que no, i no m'ha quedat més que conformarme amb la vigília, formalment avorrida.
Fet per fet no té gaire sentit que m'enamori d'algú només per haver sigut camarades en somnis, i més quan ben pensat, quasi no la conec...
Ahir a casa l'Ós Bru hi havía una moral de merda, tots videant videodrome, en silenci, apagats. Al arribar vaig fer una forta abraçada a Angel O Diable, a qui no veia desde el día en que sense pensar-ho gaire em va dir que volía venir a viure amb mi a la Cantora, i avui em diu que està trista i vol estar sola i altres coses que em faríen venir ganes d'abraçar-la i fer-li petons fins que deixés de plorar; si no estés a l'altra banda del farcaster.
I aquesta nit l'hi deia a l'Ós Bru tot anant camí del triple concert de Ratas Bastards i LSD que demà no tindré ganes d'anar d'excursió amb la camada, no només no he estudiat el poc que em quedava per fer aquests díes, sinó que amb una mica de sort aquesta nit no dormiré a casa meva, i demà estaré massa ocupat per a matinar.
I quant érem sota la teulada sota la pluja em diu l'Ós que sovint no pot evitar "racionalitzar" i que llavors se l'hi passen les ganes de que existeixin els humans, cosa que genera una aura o camp AT negre negre que defuig els altres humans...
jo ja sabía què és això, però avui no tenía ganes de usar el meu cervell per res que no fos divertit, no pensava estudiar, molt menys em dedicaría a especular sobre el sentit de l'existència dels primats pelats aquestos. Així que vaig saltar i fer l'idiota,vaig parlar d'aquelles coses de què es parla amb aquelles persones que estimaràs sempre, però que ja no veus casi mai.
I he acabat revolcantme pel terra de la sala ja casi buida amb la Groga Teuis, cridant com bojos i rient com ximples, i per una estona, he sigut plenament feliç. S'ha posat a parlar-me en japonés i jo no l'entenía, i després he entès "kuro" i "shiro" i jo portava l'11 de fred i pluja que és casi blanc, color que pocs cops vesteixo, he entès per on anava i hem començat amb l'Ós Bru una discusió sobre qui és el minotaure i què fa que les llavors de poma germinin.
De tornada hem recordat que el día en que Teuis i Ós es van conèixer, ella estava molt trista perquè creia que no podía estimar. I avui era la marmita de kalimotxo que habitúa, i era Ós l'apagat. i jo he pensat que no era un bon día per pensar en les curiositats de la vida, tantsols volía abraçarlos a tots alhora i recolzarme en la seva espatlla,no perquè estés cansat, sinó tantsols perquè sabéssen que quant no tingui esma per aguantarme confiaré en ells perquè em cuidin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada