No som tant lliures com creiem?

Schlecker o com sía, el cas és que generalment sols hi ha merda petroquímica, però aquest cop una gran gran GRAN troballa, casi rescatada del món dels somnis. Quant de xiki xiki vaig anar a les Canàries, vaig menjar d'aquesta extranya fruita, que anomenaven "peramelón" i com que al tornar mai més ningú m'en va parlar ni la vaig veure enlloc, ho vaig arraconar a un sotallit de la memòria. Doncs allà estava, en el seu envoltori de plastic dins una caixa de cartró, a 1'99 la unitat, una planta que creia que ja no existía. Al puto Xlèkka... Posim'en tres


Total, que després de colonitzar la illa de Catán, me pire al cerkataskes, als peus de la Família Sagrada, rere unes birres i un lambrusco, i per alla entres les masses me trobo als totis. Tirurí ballant al ritme de les batukes (akestes tenien saxofon i tot) em trobo també aquelles noies tant enrotllades amb qui vaig estar jugant a basquet al Localitza't, que quant em van cridar les vaig reconeixer pel seu aspecte éxter, tot i que em va costar un xic... Una estona més tard, uns que ja no vaig reconèixer, del mateix, amb qui vaig compartir una sessió de farlopisme alcoholitzat (per aquella hora em sembla que anava fatal, i això és prova que de poc serveix escriure un diari sense memoria a curt termini) el cas es que els sonats en questió em van ensenyar un video al movil de mi (¿jo?) cantant l'himne de la princesa mononoke. Suposo que si m'en enrecordés em faría vergonya i tot, però mira què té Dionís, que em sembla que va ser ell...
En algún moment vaig anar a la font, amb el got del Marc, i mentre pixava, aquest m'esperava damunt una valla. I dos bretones casi se'l endúen, i els vaig dir que si al parc es demanaven una birra els hi donaríen un, però aquest és que no és meu. Vem acabar parlant de la "movida" (jo havía acabat amb una enganxina de l'1demaig al pit) i els hi vaig recomanar una visita a la universitat lliure.

Em vaig trobar dos milicians de les FF, amb una pajarita de cartró; havíen estat tota la tarda fent màgia pel carrer. Jo sabía que el petit Baptista, (a qui podría dir Asimov o SinecdoqueNY) era bon mag, però creia que sols feia cantrips. Aleshores vaig flipar, potser sóc una persona influenciable, i més si vaig mamat, però el cas es que em van ficar una carta al cap sense que m'en adonés, i els la hi vaig dir jo.No sóm tant lliures comcreiem. Després l'altre em va dir que pensés una figura geomètrica, i una altra dins seu, i que si era un cercle dins un triangle. Em va petar el cap en mil bocins i mentre l'escombrava del terra els hi preguntava el secret. em diu: no sóm tant lliures com creiem. El coneixement de la ment humana sempre ha estat allà. ¿coneixes la primera i la segona regles del "Club de la Lucha"? doncs això...
BtNl·l em troba flipant i em du amb els altres.


BN-¿on dormiràs aquesta nit?
VS-¿a casa teva?
BN-Buff no puc que estàn els pares i tenen uns convidats de...perkal...
VS-Vaya. Bueno, no passa re, es lo que té sortir a cegues...
BN-La gent normal el que fa és lligar i així ja té on passar la nit.
VS-Ja, però jo d'això de lligar no n'he sapigut mai i no tinc ganes ara d'apendre'n.
BN-Va que jo t'ajudo, hi ha un munt de gent aquí, qui vols?
VS-Euh...Vols dir que és així de fàcil?
BN-Va, va, noi o noia?
VS-Doncs, noia, si puc escollir...
BN-Vaja, jo creia que t'anaven els nois.
VS-¿per què?
BN-Nosé ho veia tant clar que no t'ho havía preguntat mai. Amb les teves sortides amb Bru a veure la Lluna...
VS-Doncs jo crec que les coses mai estàn clares. Clar que hi han nois macos, (però jo t'havía escollit a tu...)
BN-Ah...¿Tu havíes estat amb la SecuestradoradePlantas?
VS-Oh, si, Oh, no, ja saps, ja ens entenem. Si no crec en el conte de les dos aceres encara menys en el d"estar amb algú"


Total, que vaig dormir sol a casa meua, i em vaig perdre una mica per Babilonia.
Al menys el nitbus estava a un minut de la meva arribada a l'estació.