Em despedeixo d'algunes persones alhora que tornen algunes, JoanBaptista marxa a Mèxic tot un any, fem un nevà express festes de poble de 24 censats en el que sóc baró (i de què em serveix, a part de dormir bé, el llit gran, sense "derecho de pernada"; el primer de 4 o 5 nevàs sense sexe.)
Natura i alegría, granotes i burros, i debats de literatura.
Em despedeixo de la noieta vasca per a qui encara no tenía ni un nom. Em diu que la vaig espantar, que no volía trobar-me a faltar. Que estava bé, però no volía. que volía, però no podía. Que va ser tot una setmana. Un munt de coses que la meva antrena recient transplantada no té temps ni ganes de filtrar.
Vola com una libèlula! Bon vent!
A l'hort ha desaparegut una gallinosaure.
Algú ha plantat l'aguacate al terra, sense saber gaire què es feia.
Ningú sap res.
anant a buscar aigua veig que les finestres tapiades de la casa de les gallines estàn cubertes de pintura; simbologia de venus, una falç i un martell, i una estelada.
En el temps de tornar l'aigua estic amb TerrorPenta fent créixer fulles de hardcore damunt la falç i a les branques de les barres de sang.
Abans no acabéssim uns quants joves assemblearis ja m'estaven preguntant que què feia. Els hi dic que els deixo totes les altres parets del poble menys aquesta per fer simbología política. Que a l'hort no ens agraden aquestes coses, i em diuen que la paret de fora no és l'hort. Em diuen que sóc un feixista, que no feia ni 24 hores que era allà, i deixem la discusió en un punt mort en què sembla no poder-hi haver acord, i com que sóm amics i bons veins i colaboradors, no hem volgut que esdevingués un problema de territorialitat cromàtica (Ortzrag ho trobaría divertit)
Marxem dissabte al Pedraforca. De visita a un circ, d'okupes a un refugi, de bandolers a Tancalaporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada