dimecres, 19 de setembre del 2012

la societat cacofònica

bè, doncs en apenes uns mesos m`he fet fanàtic de lassamblearisme i la sinceritat, no hi ha com penjarse dalgu que et parli de confiança, o que et consuideri un "amic especial" per conèixer els pircings de les zones erógenes...i que després es desfaci d`un com si no.
Important no confondre el freecast i el farcast.
Però donat que el joc no té regles sino emergents, les paraules no tenen valor mes que estrategic, i igual un dia valen acabar al teu llit i uns dies despres tornen a ser prions, cadenes de lletres.
total, que despres duna fugaç visita a perpinyà, vaig de mudances amb moltes ilusions al castell de la riera, pero despres dapendre a enrajolar, i superar les meves pors a langletadora, i la caladora (amb la radial encara no mhe atrevit), i unes quantes coses mes, veig que alla no em puc quedar, aixi que marxo molt mes rapid del que vaig arribar.
Entremitg uns debats i descubertes impresionants sobre el cervell reptilià en la cultura pop.
Marxo sense saber massa bé el perque, pero un dia daquets lhi preguntarè a I, que viu al castell i avui lhe vista a la facultat, ha fet veure que no em veia, i jo tampoc tenia ganes de treure maya, ni de preguntarli avui. quan la torni a veure lhi preguntare perque vaig marxar i  crec que tampoc mho sabra explicar. ja vorem. vejam que diuen de nibiru aquests mainstreams.
entremitj de tot aquest batibull de families i cases, a les festes estiuenques de babilonia les hormones, lautoestima, o la necessitat doblidar lultima patada al cul sentimental, la glandula pineal va produir un vortex tal que mentres esperava el nitbus, V va apareixer i emva saludar amb un efusiu morreig, del que despres sen va desdir "ha sigut incosncient, o " algo aixi. V sap conviure amb el seu reptil. les orgies catares van ser mes divertides, rituals, que allò que solen anomenar sexe. Quan pujem a la muntanya no ho se, a la plana, la vall, valoro mes aquestes llangardaixades inesperades que la vida de les convencions.
i lendema mateix, mes o menys alla, amb els de la secta (el dia abans havia anat sol) despres duna guerra daigua i abans que ens desalotjessin els antidisturbis, estAva intercanviant babetes amb qui unes hores abans posavem en comu psicoanalissi junguià.
una nit i un dia dedicat al sexe, pero també a recuperar el valor dalgunes paraules.
quan la vaig tornar a veure va ser a portbou. i per llavors ja veia clarisim que no volia repetir. perque li vaig dir que no senamores i anava rumb a ferho.
pero com a amiga mola. ja ho era. i ho segueix sent, pero daquests amics que ja estas acostumat a tenir lluny, la linea, pero, queda oberta. ella segueix fent masters i filosofades a capitals mes importants...
i quan ja mhavia oblidat del tot de la meva amiga, em trobo que torna el dia que fan un concert que es el seu aniversari, i em fa pal tenirla a la sopa i apenes lhi dic hola. realment fa pal tenirhi una relacio daquestes de humans pero ja que jo torno a viure al barri i ella també, serem colegas.
a la universitat sería profesora de ontologïa hermeneutica, lunica que tenia amb aquets noms. mencanten els noms.
i a clase optativa obligatoria de historia dela musica ens deia "trenqueu amb el prejudici deuna notacio universal!" una profesora amb un accent que situaria per tortosa, les revistes porten a la seva propia autodestruccio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada