diumenge, 20 de febrer del 2011

un dia sense nit i el següent són un de sol

Convidat el divendres a una festa en honor de sa magestat pseudonímica de sebastopol, al primer cubata s'em regiren les entranyes i estic a punt de vomitar. Decideixo no menjar res i beure sols aigua. Cadascú interpreta un paper tècnicament aleatori , i a mi em toca un princep afeminat que s'ha encapritxat del bufó, però que per no ofendre la reialesa i el clergat ha de buscar l'amor d'una princesa que també tecnicament havía d'assistir a la festa, però a la practica el bufó va decidir canviar el seu paper pel de rei, i la princesa no apareix.
Jo creia que marxàvem l'endemà al matí, i en assabentar-me que havíem quedat al migdía vaig pensar en anar a dormir a casa els papes, i així preparar algo de dinar, i agafar la roba d'abric que havía deixat a la rentadora autorentatse per no fer tard.
Però en veritat ja és molt tard, i veig escapar-se'm el nitbus i un calcul aproximat d'hores em fa suposar que demà seré un zombi. I truco a AiCori a pesar de que fossin les 3, i em convide a casa seva passar la nit.
dos bessons (l'altre és igual, però amb més pel) es barallaven a cops de computadora encarnats ambdós en el grassonet monstrebú.
Em posa música, i un matalàs al costat del seu llit.
M'explica un conte de una petita formiga que s'amaga sota les herbes, fins que s'adona que els poders que la poden destruir ho faríen sense ni adonar-sen de que esclafaven la petita formigueta, prefereix enfilar-se i fer petites però èpiques senyals a aquelles entitats col.losals i no recordo com acabava el conte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada