I quant vaig anar amb pare a plantar el taronger sanguina i el pomelo rosa, em vaig trobar amb que s'havía pres la llibertat de decapitar els arbres que havía portat l'any passat, cosa que l'hi havía fet prometre que no faría, i el molt covard ho havía fet sense dir-mo, suposo que esperava que no ho notés.
Vaig estar plorant a l'hort, el Simba em llepava la cara, la Ahri i la Canya també.
Vaig pensar que mereixería que arranqués el mandariner de socarrel a veure si així despertava, però el mandariner no ho mereixía.
També vaig pensar que l'hi fotría d'hòsties si això hagués de tornar a fer creixer les branques, però no serviría de res.
Així que l'hi vaig escopir i vaig marxar sense dir-li res i a dia d'avui encara no m'he dirigit a ell.
I a casa el telèfon no deixava de sonar, però a mi m'era igual estar fent tard, estava plorant als braços de mare.
Després de molta estona recullo i marxo a babilonia.
No agafo drogues.
Sopar casi gratis, uns somriures, només AsocialAssociat em pregunta per la meva llàgrima negra. M em convida a dormir a casa seva, en dos anys de viure allà ho ha convertit en un autèntic i acollidor cau.
"al fuego el amor" a la porta del lavabo. Claus perdudes trobades flotant sobre els somnis i parets que són pàgines. M'encanta.
al dia seguent anem a la muntanya, a la font del buda dels budells, per la tarda a cridar i ballar per Capital en solidaritat amb els educadors sense sostre, amb els nens i hem fet molt l'idiota, i m'he trobat a una vella amiga que s'anomenava Gmdma i casi no ens hem reconegut. Tenía el cabell tot del mateix color, i no sonava al caminar...Jo també, però ella... que bonic
de tornada m'he barallat amb unes ratetes kalibes i he rigut molt.
estava cansadisim al arribar. Viure sense drogues, o fumant fastigós tabac és prou divertit..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada