Com l'arc i la lira

Sol dir-se que a resultes de certs avenços en ciència les velles filosofíes o creences queden reduïdes a momuments de la història del pensament,a records de coses que ja sabem que no són així, que mirem desde la sobèrbia dels científics del futur.
Sovint aquestes creences científiques són més morals que objectives, i més resultat de la política que de la Veritat, però això no treu la seva aparent fonamentació lògicoempíricobla.

El millor exemple el tenim, o al menys que jo conec, on tradicionalment el Déu que
ens va crear i ens va posar al seu jardí ens digué "creixeu i multiplique-vos" i el sistema ètic/teoría científica que s'en va derivar la "ortogènesi", a saber, ens creà a imatge i semblança, doncs fórem la creació en que més es va esmerar, els animals i les plantes doncs són "menys" perfectes que nosaltres, i per tant són subordinables a les nostres voluntats. Aquesta idea dogmàtica que se l'hi va revelar a déu sap qui fa alguns milers d'anys era la que deien predominava al món cristià fins a darwin, i com que crec que això no és cert aquí poso aquestes línees.

Darwin va veure els ocellets diferents que veníen d'un ancestre comú a pesar dels seus diferents telos i va dir, el canvi ha de ser progressiu! Hi ha d'haver doncs un element existencial en la forma com són generats els cossos. Ho va formular com a "la supervivència dels forts", una trivial tautología en moviment, doncs tot seguit definía els més forts com aquells "més aptes per a la supervivència". Què conté d'existenciaria doncs aquesta fórmula? Que allò que et fa ser apte per la supervivència no és una essència prenatural sinó que vé donat per les circumstàncies muta amb l'espaitemps. I per això no hi pot haver una "imatge i semblança"a la que la representació remeti, sinó com a molt intents de superhomes que perden tot sentit fora del seu temps, i és que del Darwinisme dogmàtic o social al Buit hi va mitg pas.
De manera que si hom no vol veure el darwinisme com un absurd lògic, i un pretext pel dogma a la catòlica, es veu obligat a intuir un moviment en aquesta tautología, que recorda vagament a l'etern retorn a la mateixa novetat de Hegel o de l'analítica existenciària.

Abans de Darwin, l'arbre de la vida es dibuixava al l'Home a l'Ull central, les altres branques les famílies de la vida. Després de darwin amb mendel pel minipimer en diuen teoría sintètica (perquè pretén abarcar-ho tot) i l'arbre sembla més una garota, en la que una sola de les seves pues (que vistes d'aprop són filaments forcats, etc...) representa la totalitat dels organismes pluricel·lulars, o sigui que podem veure a ull nu.
I això fa que deixem de sentir-nos especials, i que ja no siguem fills de Déu i que pensem que total, amb una guerra nuclear només moriríen els humans (i els mamífers, etc..) ,però la Vida seguiría. I de fet també lamajor part de la biodiversitat. I tota aquesta merda que ens han posat com a substrat ideològic ens porta a una clara separació entre el món humà i el món natural, a la creació de lleis morals autònomes. Aquestes lleis, que tradueixo a idees, llenguatge, creences, memes que competeixen a raó de realisme polític, és a dir evolucionen darwinianament sense tenir més raó que la força, la raó històrica. I això justifica el "tot s'hi val" i l'aparició dels mitjans i les finalitats.
Aquestes finalitats no són telos, ja no ho és ni el dels ocells

Si és com diuen l'hermenèutica la novetat més important en filosofia del segle passat es perquè reivindica el retorn al llenguatge no com a un mitjà->fi, sinó com un medi.
A principis de segle vernadinski ens comença a parlar de una biosfera que recobreix la Terra, doncs si la terra es una esfera les aus migratories han d'anar a algun lloc quant "marxen" d'aquí passa, en un necessari intent d'incloure-hi al fenòmen humà a la tecnosfera, o la noosfera.
De Chardin recull la idea i la hi presenta a l'Església:
la noosfera està en guerra, quant hi hagi pau Déu existirà en la Terra. Podem prescindir del dogma de la creació (primera causa) i substituir-lo per la fi (punt omega). El toleren fins que mor i després el tatxen d'heretge gnòstic i d'ateu panteista (la seva religió encaixava massa bé amb el materialisme històric).
Formula el principi de complexitat-consciència.
La seva reforma tantmateix és represa per Margulis al demostrar l'origen endosimbiòtic dels eucariotes "la simbiosi mutualista segurament apareix com el pas següent de la relació de predació o parasitisme" l'hi donen un premi Nobel però a les escoles segueixen dient que l'evolució és gradual i sense direcció d'origen genètic, per tant sense esglaons evolutius.
En canvi d'altres com Lovelock, que de joves compartíen moltes ilusions sobre el futur de la humanitat ara ho veuen ben fosc.

I sobre el (s) subjecte (s) i l'individualisme se sostenen els sistemes democràtics i el "no hi ha res bo en si (excepte la llibertat) sinó valors humans" però tots hem renunciat gustosos algun cop a la llibertat en pro de la vida. També en nom de la llibertat ens trobem en aquest inevitable procés que en diuen globalització, amb les multinacionals menjant-se els petits comerços i tot això, perquè resulta inevitable que de la mateixa manera que va emergir la vida, mitjà de viure i inevitable medi, si d'aquesta en sorgeix la noosfera, aquesta també es tancarà, i en aquest procés de homogeneització és quant la cèllula es reconeix com a individu i fa el salt de la predació al mutualisme. Per això no es pot "evitar" la globalització, per això de Chardin i tants NewAge suposo veien la crisis mundial com una bona oportunitat, encara que dolorosa de deslliurar-nos de tots aquells sistemes esquemes i idees antiquades i defectuoses, i tornar de nou a la utopía del color que sía.
Les possibilitats són totes desde que poden, i ara plantegen una nova ortogènesi, una ortogènesi a posteriori, doncs si "dibuixem" els esglaons endosimbiotics si que estem de nou per damunt de les bacteries. No sería doncs una qüestió de varietat ni de quantitat, sinó de complexitat la magnitud en la que creix la vida. Assumir aquesta posició seria un gran orgull i una responsabilitat per una humanitat desentesa de la tasca de Jardiner, però enlloc d'això.
Seguim discutint en termes analitics de justificació de la veritat, en lloc de intuició de conseqüencies perquè podem, podem estar discutint aquí tota la vida mentre el cel es crema i haurem demostrat empíricament que "todo es una broma, todo es de casualidad", i que realment el Mónmedi del pensament i el llenguatge en el que vivim els humans és una bombolla separada que punxarà amb la caiguda de la civilització, com podríem acceptar que sóm un vincle entre aquests dós móns i cuidar la glàndula pineal, i fer realitat els nostres somnis, o sigui, tornar-nosels a creure, que sería el mateix que naturalitzar la (filosofía, ètica, bla, ble, blu)
però!!! ja no pas creient-la (pre o conn)natural sinó com a resultat coherent d'un organisme que, (qui
sap perquè) ha escollit el no suicidi, que busca doncs una solució que no es mogui en el marc de essencialitzar les experiències, sinó de construir un pont entre dos esferes que s'estàn formant, i dels quals s'assumeix que tot humà, en tant que criatura híbrida vol pertànyer, que no és sinó el món que va més enllà de la societat o la cultura, i per accedir-hi, en tant que medi, s'ha de renunciar a la distinció públic/privat perquè aquesta mateixa distinció és la que et posiciona com a predador.
D'aquí que el fenòmen wikilinks no astora per asaltar la privacitat (telefonica ho fa) ni per provocar rebelions (doncs no pot ser en ultima instancia una Ww), sinó perquè certes privacitats condicionen l'interpretació col·lectiva dels fets històrics, la mateixa insistencia en que aquestes privacitats segueixin sent-ho, és la evidència de que aquella entitat no forma part d'allò públic, entès en sentit cosmopolita que on hi ha privacitat hi ha muralles per defensar-se de l'exterior, un exterior per tant en guerra amb l'interior, i el sol coneixement d'aquestes "veritats" fa evident la privacitat, la situació, en definitiva de guerra de les entitats de la noosfera les unes amb les altres, però aquestes privacitats no són conflictives per ser privacitats, sembla que vol oblidar un enfoc jurista; són conflictives perquè impliquen fets, impliquen morts, expolis, etc... que estàn provocant que arreu del món emergeixi una consciència de desengany intolerable cap a la politika...
i perquè això està provocant un gir de les armes de la població contra la Raó d'estat mateixa, en una classe oprimida que comparteix les seves idees via tweet arreu del món, contra la raó que ha portat la tecnología dels tweet, però amb ells, renunciant tantsols a les males intencions dels qui financen els cientifics.
I deien els de la secta de venus per internet que si la ciència no erra, no podem estar barallant-nos amb nosaltres mateixos i no morir tots, i per això cal apoderar-se (nosaltres, una clase amorfa de sers amb DNI i farcaster que ja van renunciar fa temps a la privacitat) de la noosfera, i l'unica manera que hi ha és compartint el que un és, que és quelcom que fem encara que ho volguem evitar en el mar de la informació, com compartim l'espai en un tren.
Perquè a pesar de la trinxera hermenèutica, sól ser més necessari que impossible