ron-ron, és el que jo penso

casi es com si t'hagués estat trobant a faltar sense rossar més que de passada.

petons amb gust de cervesa de llauna i tabac de liar i un punt llunyà com de xiclet d'allò que en diuen maduixa.
i per desitg, remuntar l'espiral negre en amunt, o quelca així he entès. Però t'en preguntaré un altre dia, avui duría mala estrugança.
Jo no tinc res meś a dir-te que el que em surt, que és poc més del que ja has vist tu, però entenc que tu tampoc no entenguis perquè el món és ara així aquí, no m'ho preguntis, a mi avui no m'importa.

Tu t'adorms? jo ja fa estona que somio.
No sabía si eres Hèsper o Fòsfor, o si allò que passava llunyà era la Vella Gaea i ja l'havíem deixat enrere, i ara era un astre més. I em vaig perdre en aquella mirada tant especial que començava a oblidar, començava a oblidar que l'important és la mirada, no qui, quant ni perquè està vivint en aquell moment darrere d'aquesta.

Crec que de trobar mirades així cada nit no voldría drogues, però no et vull a tu, ja saps que mai t'ho faría això, total que importa el color de l'iris si la mirada és la mateixa arreu,et diría Shhh... no cal que diguis res, ja sé que ets aquí! no cal dir res en un moment axí, (jo pensava, molt meu vici el meu de no posar alhora un ronroneig i una conversa del buit llenguatge dels humans a la meva boca, ni pretendre-la de cap Gat sense fer-li perdre, almenys uns segons, el seu encant felí), no cal dir res de un moment així, aquests petons, opines; no ho entenc. Tampoc fa falta, no solc si no hi ha un motiu. Millor del teu cor al meu, del meu al teu i entremitg que balli la Vida pel món, camarada.

Shhhhhhhh.........!     ........,,,,,,,,ja n'hi ha prou...,,,,..,,
(bona nit....
potser en un altre món un altre cop!