el camell

suc (14% d'ell) de nabius rojos vodka i granadina. L'alcohol el posava el Marquès, tampoc més de mitg litre. Ballant pachanga teatral i apassionadament, després menys apassionadament, després pululant en vórtex per la vila i després rient davant dels alegres violents que discutíen amb l'expenedora de l'estació.

Entremitg sento:

-Wala mira és el camell!
-si, si, és el camell!
-¿què? em sembla que us equivoqueu...
-no,no, nosaltres et coneixem, tu ets el camell,
-no he fet mai de camell
-no importa, ets el camell igual.
-et vem veure un dia despullarte a l'estació!
-¿què? ah! si...xD no solc fer-ho.


Aquell dia va ser bonic i extrany.
Anava amb Secuestraplantas i NirvanaPelatPla esperant el tren a Sió i mentres jugavem. Recolliem escombraries de entre les plantes que rodejaven les vies i construiem amb ells paisatges en la realitat. també fumavem, clar.
Una senyora va trucar a la popolís, aquesta al conductor del tren. Nosaltres vem pujar al tren tranquilament i ens van venir a buscar. i ens van fer perdre el tren que haviem esperat casi una hora.

Jo em vaig negar repetides vegades a que un desconegut em toqués amb guants esterilitzats buscant quelcom, així que abans de donar-li temps a fer-ho em vaig despullar.
Les drogues les guardava en un potet de medicament homeopàtic, que van mirar i sacsejar sense arribar a obrir.


A mí m'ofenía més que em toqui amb guants que que em vegin despullat, així que no em va preocupar despullarme en aquella casi desertica estació. Però en recordar la història recordo que hi havía dos persones més a l'altra andana, per a qui era un espectacle televisat. Potser una mica el camell si que el sóc. almenys desde el seu punt de vista