"molt marxista" em va dir Gamper quant l'hi vaig definir la utopía com "aquell moment en que els motors de l'història s'aturen, i doncs ja no hi ha canvi".
Aquesta definició, bastant discutible, obre la porta a considerar l'extinció de tota vida com a utòpica. També obre la porta a concebre "vàries utopíes".
Digali Edèn , estat de natura o utopía futura, però sembla que cada día n'estem més lluny i més aprop alhora. Com si aquest temps lineal s'allargués més i més evitant tancar el cercle.
Podem veure en la filosofía occidental la portada a la pràctica del programa polític dels iluminats de Baviera, el procés pel qual Déu és reduït a l'absurd per lògica dialèctica satànica, en nom de l'eficiència industrial. Un enorme buit omple el seu desertat lloc i es volía mostrar aquesta buidor com una comoditat, com una llibertat en exercici.
Aquest nihilisme porta a una forma de inteligència lliure, tant lliure, que sols pot conduir a la mort. Això és una cosa que ha costat de veure als corporativistes que poc a poc van anar deixant la seva responsabilitat i llibertat política a entitats cada cop més llunyanes de la realitat.Aquestes entitats, desvinculades de tot valor que no sigui el profit, de tot ideari que no siga estratègic, ens plantegen l'opció d'una utopía fàcil i absurda, un suicidi colectiu per omisió, ocasionat per "ells", ¿qui són ells? no són ningú! Són l'altre que després de molt refinament és altre per tothom, com aquell videojoc de l'armada americana en que dos equips es tirotejaven mutuament per defensar la pàtria dels terroristes, i tothom eren els bons perquè terrorista era una categoria relativa, incompleta fora de la boca (i ulls) del moment.
¿Quins bàrbars conformaràn la nostra nació en aquesta societat globalitzada?
AlQaeda no existeix, (com Emmanuel Goldstein), no és una entitat que treballa desde un programa sinó desde el cor gent molt putejada amb aquesta mentida que ens han (hem) venut com indubtable, que desde una vessant religiosa, o tantsols política decideix prendre les regnes del destí, per posar les coses a lloc. No cal ser molt religiós, tantsols pragmàtic, per adonar-se que la destrucció del model occidental és una causa de guerra santa, almenys de supervivència colectiva.
El model occidental reuneix tots els atributs que Sant Joan atribueix a l'imperi del 666, almenys més que cap altre que hi hagi hagut abans.
L'arbre de la fe ha anat sent amputat per la història del mil concilis i inquisicions fins deixar un absurd matoll amb vistes a una ultima i fatal poda pròxima.
un altre dia seguirem, entretant allò d'Aldous Huxley de que l'obligació de l'intel·lectual consisteix en batalles per Umbra intentant evitar que la humanitat caigui en l'utopía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada