Falsa comodidad de mierdaaaaaaaaaaa

Quines dents més grosses que tens!
Són per defensarme millor! diuen que la millor defensa és un bon atac.

La sinceritat per davant, una espurna inagotable de voluntat vinguda del Pleroma, un continu exircici de l'Amor com a praxis. I les conseqüències no poden ser més que bones.

anarquistes de merda anarquistes de merda.

Plou, plou molt.
La ciutat és més neta quant plou.
Eficiencia i bon rotllo, ilusió.
També bronques, com sempre, i em dedico llargament a escoltar discutir amb la meva amiga companya dentelluda. Ella en diu desfogarse,
el món s'en va a pique i ningú hi fa res i jo no penso ser l'únic primo.
dels pocs dius que què perquè jo no sé molt bé què hi faig ni perquè però sé que intento estar viu. Però dale que no té ganes de gastar la beneida Ràbia en res que no siga queixar-se a ni ella sap qui.

I el dia és magnífic, a pesar dels pesars, i cantem i després em perdo en una llarga conversa aporètica amb BB sobre els enginyers, els filòsofs i el deliri colectiu que mou aquest món.
Al arribar a l'habitació descalç em mullo els peus.el cablejat i transformador de l'ordinador i el EHD eren en un bassal. La finestra tancada, la persiana baixada, l'aigua esquitxant el marc d'hermètic alumini desde dins. La paret bufada, la pintura saltarà, el meu trosset de món, la meva obra no està acabada i ja es cau a trossos.
Maleida entropía.
Maleit poltergeist.
Sembla que no sols l'electricista es va marcar un farol. Sembla que no en té prou amb palpitar pulsos EM a ritme frenètic que fa rebotar la llum de l'habitació, fins i tot apagada a totes hores, si no la desenrosco manualment cada nit.
Els plans de la casa ja no existeixen
El meu germà diu que l'alimenten potser la torre de farcasting mòvil que hi ha més amunt al carrer, potser l'estructura del cablejat de la casa actúa d'antena. Potser hi ha massa transformadors no desendollables a les llums de tota la casa, absurdament consumistes. que retallen dia i nit per llums que no estem usant. Creen a més harmònics o tsunamis periòdics que fan trontollar la casa en un to tant baix que el sentit però no el volem creure. Aquest udol em fa mal al cor i l'hi fa mal a Mare i quant els ho dic ningú em pren seriosament, amb sort em donen la raó en termes de consum".
A més, tenim Wifi cosa que donats els grossos murs, augmenta el soroll.
He d'escapar d'aquesta presó, fa massa temps que ho penso.
Ara a sobre em plou, el llit està mullat i tot.

Amb les finestres de paper de diari això no em passava. (tot i que feia més fred)
Amb les finestres de paper de diari això no m'ho mereixía, per això no em passava

Quina merda de comoditat aquesta
com tota comoditat, mai podrà sonar d'acord amb la Vida.

Podria fugir a una cel·la de Faraday rodejada de torres d'alta tensió. Amb un mandariner que em saludi cada matí.
On les finestres són de paper de diari. Amb la nevera al costat del llit, i els ploms al costat d'aquesta.
Allà m'esperen una taronja roja i una aranja rosa.
 i la meva camada de qui desferme cada matí per anar a "currar
i un lloc on tornar, al que si plou només em mullo si jo vull, si m'apropo a la finestra, si no hi poso paper de diari desde fa massa.

Però segueixo aquí baixant cada tarda festiva a deixar-me la vida amb els romans sonats aquets de babilonia, que em diuen que no marxi que volen que ens podrim junts.
I de tant en tant ensenyo a pensar a la meva IA, ara ja sap jugar a l'aranya. Qué bé! Quines hores tant absurdament invertides!

Però enlloc segueixo aquí, gat cuàntic indecís que no tinc clar si morir ja o seguir maullant. ben fort, més o menys com si poguéssim viure per sempre


Crec que és moment de creuar alguna paret.
I ser de nou en relació al nou any, día, era, o com vulguin dir-li que ha comensat aquest dilluns