Solstici.

A casa Nirvana fem una coca de Sant Joan a la nostra manera, Cocktail de ron meló, en bebem diversos melons i diverses botelles. Anem a casa meva a sopar quant sóm ja uns quants. Aquesta nit de festa amb els filosofs.


Després decidim anar a l'Antro, l'únic antro de Sant Cugat, bar de cascades d'aigua on viuen cavalls, serps, etc...
Could you be loved té una lletra difícil per aquestes situacions.
Em diu l'imbècil del porter que avui "per ser el primer día" però no m'acostumi a anar a bars musicals en xandall. Clar que si. No hi ha res millor per ballar que el xandall
Tampoc puc estar al carrer si no fumo, diuen.Fumo doncs.
Ós i Cage juguen amb explosius, però no són ells,clar.
Ballo amb Andrómeda, que m'explica de les seves identitats cibernètiques i de la situació històrica del món.
Sempre ha sigut així. Diu que no n'està segura, té 16 anys. Quant jo tenía 16 anys tampoc m'havía pegat mai la policía, tot i que ho hagúes intentat. Suposo que serà per allò de tenir menys temps per la fi del món que cada generació creix més ràpid. Qui ho diría.

Són las cinco la mañana.
Són las sinco la mañana
yo no he dormido nada...

briblibli...