CCavallé11

Així com la preparació va ser minsa, aquest sol ser el meu estil.

Content de dur grup amb la única que queda de la meva quinta, encara no havía treballat mai amb la Carlota, i no serà per pocs anys de convivència. Ah i amb el Kirian de pre, amb qui m'he rigut molt!

Diversos factors s'han ajuntat per ferme sentir vell (un és que només la Carlota i l'Alex queden més grans que jo) les lliteres eren tant incòmodes que em vaig traslladar a fer l'indignat a la sala gran, i alguns díes al bungalov. Els meus nens ja fa uns anys que són els meus companys i alguns dels meus nens d'aquest any seràn companys l'any vinent (motiu pel qual TT els hi va fer una reflexió sobre responsabilitats i rols).

Aquestos grans són un grup supermaco.

Massa tabac però sols mais a les fosques. Per les nits tranquiles xerrades alzines, i veure els adults joves liantla per les habites amb la discreció de gallines carregades de cascabells. Aquest no era el meu estil, sens dubte.
El ratoncito Zérep va venir la penúltima nit per endur-se les motxilles de llet (i la roba, i els necessers, i pràcticament tot) i deixar un màgic regal, un munt de dents en el seu lloc. La casa plena de dents a tuti. La roba del petits separada, la dels 40 grans en una sola habita, sota el cartell de "objectes perduts". Quant ho van preguntar a la bústia vaig mitg assumir les responsabilitats en públic, i els nens em van confirmar unànimement que estic sonat.

Potser també hi va influir l'haver sopat tribalment vestit de drac sembrant el kaos i el desordre passejant per damunt les taules on menjaven amb els ulls tapats i casi donarme amb el ventilador del cel i morir com un pardal amb un avió.

O l'haver-me disfressat de dona i ferme dir isabel per presentar un pase de models.

O per ser l'únic que es pren realment en serio el tema de beneir la taula, i estar plenament disposat a convertir-ho en un joc. tot i que aquí vaig arrossegar els joves ràpidament.

M'encanta estar sonat.