Síndrome de Neró. El joc de les màscares

"Amor" i "Odio" i tot a l'inrevés, Terror i jo graffitem amb rodillos de pintor als vidres de l'estació.
Ahri em porta un conill degollat a la boca. La mateixa boca amb la que després es llepa el cony i em ve a fer petons.
Agafant el Xip hivernal, hi ha masses diògenes per tants pocs nerons...Cremal's!
No vull res res res res, sols desfer-me de tota aquesta merda.
Parets blanques, i habitacions buides. Encara surten troços de records d'entre la merda de rata. Una antiga llibreta d'Heura com d'artista renaixentista frustrat. Uns versos. Guardo un text,firmat, la resta a la foguera.

Un nom pel que mai et vaig conèixer!

Tens més noms que un espía. Suposo que sol ocórrer-li a la gent amb aburrits noms clàssics hegemònics. Algú em va preguntar si jo en tenía d'altres. L'hi vaig dir que no, jo sols en tinc un i un altre que es el mateix.

Inanna que és portadora de llum o diga-l'hi com vulguis, demonitzada o santificada, recau en el que em van escollir els meus pares. Científica com AS_qwerty i les estratègies evolutivament estables, o tant recargolada i minoritària com vulguis, vida, sexe, amor, guerra, veritat, llum, però sempre Astar l'estrella al centre, doncs feia temps que crec saber qui sóc, sempre de manera intuitiva, el saber és a posteriori.

D'on han sortit les teves mils màscares?

Mai m'ho vas saber explicar. O mai vas voler.
Teníes una màscara per cada activitat que realitzaves. Encara més, una per cada sentiment. I crec que fins avui mai m'havía adonat de perquè et vaig conèixer amb la màscara que portaves aleshores. No va ser una coincidencia sinó un d'aquells vòrtex d'inconsciència.

Jo no he canviat de màscara des d'aleshores, jo sabía al veure les teves obres que no eren, extranyament, de la persona que jo coneixía, quina vergonya et feia cantar allò! que jo et veiés amb aquesta màscara posada! qui coneixem?

Ni tu ni jo sóm les nostres màscares.
Segurament no siguem res de res.
Però estem en un ball de disfresses.
I sense cara no ens deixen ballar.