Feyerabend - Isidre Castañé Campmany
Epistemología liberal i Anarquisme epistemològic
Científic: ¿Quin és el motiu d'escollir i practicar un PIC?
Liberal: Desenvolupar-lo i veure si a mitjà o llarg plaç és més fructífer que els PIC's alternatius.
Anarquista: Perquè tot val, i avui m'agrada aquest en qüestió.
Epistemología liberal i Anarquisme epistemològic
Científic: ¿Quin és el motiu d'escollir i practicar un PIC?
Liberal: Desenvolupar-lo i veure si a mitjà o llarg plaç és més fructífer que els PIC's alternatius.
Anarquista: Perquè tot val, i avui m'agrada aquest en qüestió.
C: ¿I per què aquest PIC i no un
altre?
L: Perquè donada l'evolució comparada
de diferents PIC's sembla més raonable aquest, tot i que la
categoría no és absoluta, podría ser que un PIC que avui és poc
valorat es mostrés amb el temps més fructífer que els que avui
veiem més raonables. Per això és interessant que algú
altre desenvolupi PIC's alternatius encara que no semblin gaire
racionals, perquè ajuden a confirmar que ho són o bé a destruir
convencions innecessàries.
A: Perquè donat que tot val, avui precisament per motius existenciaris escullo de manera innegociable aquest PIC. Per això és interessant que algú altre desenvolupi PIC's alternatius encara que no semblin gaire racionals, perquè ajuden a combatre el chauvinisme.
C: ¿I per cert, de la Raó què en pensa?
L: És un valor important, però no absolut, en la ciència hi ha una part innegable de convencionalisme, que en nom de la Raó mateixa hem de reduir al mínim. L'estudi sociològic revela una forta influència de la historicitat circumstancial en els judicis de quant abandonar un PIC o considerar un error, per exemple del tipus fals ceteris paribus. El bon científic i creient en la Raó ha de minimitzar l'àrea convencional, però no pot creure en una veritat independent de la convenció. Això implica sovint, estudis que confronten una possible racionalitat encara per descubrir, amb un concepte socialment après de què és la racionalitat, que portaría a l'estancament (podríem dir que la societat intenta imposar una poda a l'evolució filogenètica dels diferents PIC's seguint el criteri de “només la branca més forta sobreviu”)
A: És una il·lusió darrera la que els chauvinistes s'escuden i justifiquen la repressió, justifiquen l'adoctrinament de les noves generacions de científics per a que no vegin el món de cap manera que no sigui la predominant. Per derrocar aquesta ilusió de racionalitat pura són benvingudes les teoríes més extravagants, fins i tot les absurdes són més valuoses que una reafirmació dels mateixos dogmes. No crec en la Veritat, crec en les veritats, i per tant, requereixo d'una estructuració epistemològica horitzontal d'elles. El chauvinisme de molts científics actuals és producte d'una estructura vertical desde la que miren als poetes, als místics i als esquizofrènics amb inquisitiva superioritat epistèmica, però certament tenen molt a apendre d'ells
Q-10
1-Disputa Feyerabend Lakatos
1- Per a Lakatos, la corrupció intelectual prové d'una falta de criticisme científic, que es supleix amb convencionalisme. Per a Feyerabend, el problema es troba en l'educació científica "per defecte" mateixa
2- Lakatos pretén adoptar criteris més liberal, dins el marc i desde el respecte per la ciència, mentres que Feyerabend creu que les pretensions d'exclusivitat de la ciència són l'origen del problema.
3- Lakatos té una concepció més "puritana", creu en un criteri de racionalitat creixent, o comparativament major als alternatius, mentres que Feyerabend defensa una postura més llibertina.
4- Lakatos creu que s'han de "desenvolupar" també les teoríes menys racionals, mentres que Feyerabend és crític amb la noció mateixa de raó.
2-Objeccions a la inconmensurabilitat són:
1.Encara que dos teoríes siguin comprehensives, són inconmensurables (RE, MC)
2. Cada teoría depèn de un llenguatge, que pot ser similar, d'una a altra, però no és equivalent ni quan els termes són iguals, ni quan a més, els resultats numèrics són iguals.
3. En els experiments crucials, el quid no té perquè ser a la fórmula, sinó que pot estar en la interpretació
4. Sembla que no hi ha manera de saber si una nova concepció respòn o no als mateixos problemes que l'anterior.
5. Una teoría només pot ser refutada per motius de contradicció interna, però no es poden fer judicis de verosimilitud comparada
“Puede ocurrir que el conocimiento de hoy pase a constituir los cuentos de hadas del mañana, y que el mito más ridículo se convierta eventualmente en la pieza más sólida de la ciéncia.”
A: Perquè donat que tot val, avui precisament per motius existenciaris escullo de manera innegociable aquest PIC. Per això és interessant que algú altre desenvolupi PIC's alternatius encara que no semblin gaire racionals, perquè ajuden a combatre el chauvinisme.
C: ¿I per cert, de la Raó què en pensa?
L: És un valor important, però no absolut, en la ciència hi ha una part innegable de convencionalisme, que en nom de la Raó mateixa hem de reduir al mínim. L'estudi sociològic revela una forta influència de la historicitat circumstancial en els judicis de quant abandonar un PIC o considerar un error, per exemple del tipus fals ceteris paribus. El bon científic i creient en la Raó ha de minimitzar l'àrea convencional, però no pot creure en una veritat independent de la convenció. Això implica sovint, estudis que confronten una possible racionalitat encara per descubrir, amb un concepte socialment après de què és la racionalitat, que portaría a l'estancament (podríem dir que la societat intenta imposar una poda a l'evolució filogenètica dels diferents PIC's seguint el criteri de “només la branca més forta sobreviu”)
A: És una il·lusió darrera la que els chauvinistes s'escuden i justifiquen la repressió, justifiquen l'adoctrinament de les noves generacions de científics per a que no vegin el món de cap manera que no sigui la predominant. Per derrocar aquesta ilusió de racionalitat pura són benvingudes les teoríes més extravagants, fins i tot les absurdes són més valuoses que una reafirmació dels mateixos dogmes. No crec en la Veritat, crec en les veritats, i per tant, requereixo d'una estructuració epistemològica horitzontal d'elles. El chauvinisme de molts científics actuals és producte d'una estructura vertical desde la que miren als poetes, als místics i als esquizofrènics amb inquisitiva superioritat epistèmica, però certament tenen molt a apendre d'ells
Q-10
1-Disputa Feyerabend Lakatos
1- Per a Lakatos, la corrupció intelectual prové d'una falta de criticisme científic, que es supleix amb convencionalisme. Per a Feyerabend, el problema es troba en l'educació científica "per defecte" mateixa
2- Lakatos pretén adoptar criteris més liberal, dins el marc i desde el respecte per la ciència, mentres que Feyerabend creu que les pretensions d'exclusivitat de la ciència són l'origen del problema.
3- Lakatos té una concepció més "puritana", creu en un criteri de racionalitat creixent, o comparativament major als alternatius, mentres que Feyerabend defensa una postura més llibertina.
4- Lakatos creu que s'han de "desenvolupar" també les teoríes menys racionals, mentres que Feyerabend és crític amb la noció mateixa de raó.
2-Objeccions a la inconmensurabilitat són:
1.Encara que dos teoríes siguin comprehensives, són inconmensurables (RE, MC)
2. Cada teoría depèn de un llenguatge, que pot ser similar, d'una a altra, però no és equivalent ni quan els termes són iguals, ni quan a més, els resultats numèrics són iguals.
3. En els experiments crucials, el quid no té perquè ser a la fórmula, sinó que pot estar en la interpretació
4. Sembla que no hi ha manera de saber si una nova concepció respòn o no als mateixos problemes que l'anterior.
5. Una teoría només pot ser refutada per motius de contradicció interna, però no es poden fer judicis de verosimilitud comparada
“Puede ocurrir que el conocimiento de hoy pase a constituir los cuentos de hadas del mañana, y que el mito más ridículo se convierta eventualmente en la pieza más sólida de la ciéncia.”
(TCM: capítol 4)
“La adaptación a la ciencia, y la decisión de trabajar de acuerdo con sus cánones,debería ser el resultado de un examen y de una elección, y no el resultado de una forma particular de educar niños” (TCM: capítol 16)
"Los cambios de ontología frequentemente van acompañados de cambios conceptuales" (CM: capítol 13)
“La adaptación a la ciencia, y la decisión de trabajar de acuerdo con sus cánones,debería ser el resultado de un examen y de una elección, y no el resultado de una forma particular de educar niños” (TCM: capítol 16)
"Los cambios de ontología frequentemente van acompañados de cambios conceptuales" (CM: capítol 13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada