És un pobre i moll kibo
casa seva és lluny d'aquí,
i aquest pobre i sec kibo
encara ha de fer camí...
Per muntanyes, per les prades,
desde l'Alba fins el Nil,
ell i motxilla fan ruta
fins que Momo els fa dormir...
pobre Kibo...
pèssim previ de presència absent
22 kibos, contant el Jona, que no ve durant el curs (no hi ha places, tot i que ja sóm més dels que la llei estipula)
PeuetCuriós, MapacheSaharauí, i jo fem 25.
El bus ens abandona a Salàs on ens espera un magnífic alberg que compartim amb uns "pijos" dels que ho deixen tot brut i hi ha currantes que ho recullen. Piscina i dutxa, lavabo i 24 hores de formatge (millor si ha de ser, curat que no pas fresc).Coneixem a acebix i descobrim que cualsevol refrany té igual sentit substituint la segona part per "patada en los huevos" tot fumant menta.
D'allà perdem el tren i esperem mitg día al llac enorme, els nens capturant granotes i jo fumant amb un paisà.
Arribem a la Pobla de Segur en diumenge d'estanc tancat on un mal fet botiquín ens atura a com qui diu estrenar el CAP. Després intendència rescata Carlos i Pauet malalts i els du al campament.
En resum de resum, arribem a Montsor a buscar aigua entre les ruines de 60 anys, un vei ens dona aigua de pluja i ens titlla de "limitadets". Avui no hi aigua, la bullen Peuet i Mapache mentres jo "momifico" els nens. Fred a fora i sac per a dos.
Baixem fins a Montcortés, un dels tres llacs de catalunya d'aigües freàtiques, com m'informen els caps d'un cau de prop de Lleida, em donen uns mais i unes rises. A la nit pugem al poble on uns gossos desperten un home malcarat que ens fa fora. dormim al pati de l'esglési. Jo em desperto varis cops per la pluja però m'ignoren. Quant cauen llamps un intercanvi de paraules absurdes amb Mapache són suficients per posarnos en moviment, després de que la llum del carrer marxés d'un llamp i ens empapéssim bé acabem sota un paller.
2 o 3 hores fins que surt el sol.
Quant surt emprenem cap a senterada molls sota el sol i veient milers de gripaus.
A Senterada l'alcalde molt modern i enrotllat ens deixa un local, l'únic local, l'ajuntament. i no un sinó al final dos díes.
Ens dutxem banyem i rentem roba al camping. Trobo una pluma de paó.
Fins i tot ls monix s'adormen amb la momificació.
Marxem un mitgdía de pujada assolellada, a dalt trobem per xamba un abeurador en moments de desesperació.
Seguim fins a Sarroca, poble amb un nen, on ens acullen molt bé.
Allà passem la nit, interncanvío carícies amb Mapache, però en un mal lloc per posar la marsopa, tota la nit rellisquem avall...
L'endemà arribem al campament. I ens convertim en uns costris deambulantes. Hi ha més a remarcar però em fa mandra rememmorar més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada