les dríades

vivim de dins enfora dels arbres d'aquí
sóm les seves paraules per a qui
diu ser dur d'oïda

demà seguirem aquí al sol
si ho permet la tramuntana
guardant cura de la clariana
i que els estols d'aus al vol
ens saludin al passar
portant bones noves
parant a descansar
en nostra ombra les bones persones

Mentre aquelles que vulguin mal
d'un vendaval pensin vençuts
que tant se val s'alcin i vagin
sense vacil·lació ben lluny d'ací

I tu, mortal, valent curiós digues:
què vols?

---------


La brisa temerosa fa vibrar els alvèols del bosc.
la vida s'amaga del so de passes en l'herba al fosc.

Qui són aquestos que amb peus de pell
de vedell i urpes de metall enlluernen les nits
d'agonía al passar?
Qui sóu, agosarats? la llum de la lluna espera
una presentació més formal


-----------


Són moltes les criatures vívides amb que convivíem
les dríades, cada dia veient tant morir com néixer al voltant

Dèiem seient perquè no pot ser permès que allò après,
amb la mort s'oblidés,
que el savi ho contés a tots,
l'ocell piulés,
i la cabra tingues el seu torn.
El toro també, el gripau i l'escarabat.
del més menut al més cepat en pla debat,
reunits, sense embuts, tot pot ser sabut.

I tu què has vist? Què ens pots dir?
Què vols saber? Què et porta aquí?