Un día peculiar en que després de temps i coses que m'escauen molts alienes trobo al obrir el mail unes llargues línies de NirvanaPla. Diu que no tornarà a Barcelona i no creu que ens tornem a veure. Diu que em du al cap.
Un dia molt tou molt tou.
Abans m'havía posat a plorar a l'andana llegint la primavera silenciosa. I crec que ara hagués tornat a plorar si no ho hagués fet prou ja per un día.
Després he anat a comprar un regalet amb el meu germà, i gingebres biopijos....
"Disculpi, crec que els hi falta una alga..."
"Si perdoni, es que arriben del Japó i ara ja no n'hi han d'ecològiques. ¿L'hi serveix una de radiològica?"....
Per una mica d'autocrítica, envío el treball d'estètica a la meva professora i a Terror, però per un estúpid error humà confonc de document i l'his envío el curriculum per la casa de Collserola. Sort que també l'hi envío a mare, que si no la manera de descobrir-ho haguéś sigut a posteriori. Terrible, confusa, i humillantment a posteriori.
Kaos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada