divendres, 11 de novembre del 2011

Tenemos alma, corazón y razón..."

En llevo al migdia i vaig a la festeta de la uab, sense priva però amb un aguacate, una taronja, una magrana i un palosanto.

tajo de mils amb els compis de clase i faig un mural amb spars.

Després em trobo a Terror, decorem més, la crew d'artistes, show de palabrakadabra sound,quant portava Mpachama, Nil i Terror a veure el paisatge ens trobem un grup d'escaladors de parets clixé assamblea amb elements pirotècnics. Ens miren amb cara de merda! ens han pillat! però no ens volen dir què anaven a fer per més que els hi preguntàvem "nosaltres no hem vist res eh no patiu!".Sigrid em presenta algú i parlem alguns segons, després, em trobo pixant a Martrix, (probabilisticament era una manera com ens podiem trobar, diu) i com duia molta estona amb Terror em perdo una miqueta per trobarme de nou la clase (i possiblement l'única persona del món a qui NO vull veure, no l'hi dic res i ell a mi tampoc. Això també em va passar quant em vaig trobar a Heura, però d'això fa molt i sols va ser un cop, crec que després de que em tornés el cor tant fredament com vem quedar, si me la trobo per casualitat, tindría ganes de parlar-hi amb la distància suficient per a no sentir-me ferit ni molestar-la a ella. En canvi d'ell no crec que en tregui res d'interessant.)
Després em trobo a la CrisFis la bosquimana, també la noia basca amb qui vaig estudiar grec un dia, el Mablo, una noia bonica que deia que s'havía fixat en mí a classe, i a qui dilluns intentaré recordar.
Una estona més tard es despenjaven de l'altra banda del teatre un manifest de vaga general a la llum de bengales...

Acabo amb Mfaraó i Mmayan buscant un lloc on dormir les dos horetes que queden, ens assalten fluorescents buscant una finestra per on l'any passat va "morir el gris" i estaven realment picats (també troben per allà uns grafiters i el Sr.Friki que ja dormía a dins. Mfaraó estava també picat i vem jugar. Ens vem negar a identificar-nos , i van trucar a un autonomenat mosso (ahora manda él, ahora mando yo) que no donava gaire el pego, l'hi vem dir que si no ens deixava veure aquesta placa de prop pensariem que es un carnet del super3 i no ens identificaríem.
Vem estar molta estona increpant-los de diverses maneres, mentres el mosso probava de reafirmar la seva autoritat, dient-nos coses com que no podíem fumar, motiu pel qual Mfaraó es va endur una patada, va recollir la cigarreta, i va seguir fumant. "Pues no he visto veces la peli del Gandhi para que me vengas con ésas". Ja no hi va tornar a impedir-li el fumar. Després de molta tontería, fred i tal, Mfaraó té la brillant idea de trucar a la policía. El mosso se l'hi tira al damunt, Mmayan i jo ens tirem damunt del mosso, i dos fluorescents damunt de cadascún de nosaltres. Ens diuen que ens calmem i l'his diem que el deixin en pau, així que el mosso es retira i acaba la trucada.
En aquell moment la tensió era màxima i hagués pogut acabar fatal, només de recordar-ho tremolo.

Després d'humillarnos una mica mútuament marxem a fer un esmorzar a cerdanyola.

Avui el meu cosí em ve a demanar diners...
Ho dus clar, xaval! El duc a passejar i reflexionar sobre necessitats i capritxos...
Educar aquest vailet es com donar-se cops de cap contra una paret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada