El caçador de les fluctuacions draconianes

Moltes coses, sense saber massa per on començar...

cronològicament:, els reis mags d'orient em van portar un telejector, amb capacitat per surfejar la "nube", i mil coses més que no sé sí vull apendre a fer funcionar, entre elles un lector de camps tel·lúrics, amb que vaig corroborar que el camp magnètic de mitja està 10 microTeslas més elevat a Cal Ninu que a casa la yaya, a part d'haver altibaixos absurds a tot moment.

vaig assistir a una jam session dels "elàstic ones" en el que tothom anava molt cec, Andrómeda va estar molta estona flipant àcidament amb la màniga del meu jersey, després va estar molta estona batallant amb dimonis asseguda en un sofà amb cara de pànic.
No he anat mai gairé a Rubí, apenes en conec res, el local d'un sindicat reconquerit al franquisme.

la yaya va morir, de cop, després d'una ràpida decadència. Aquestes coses no es poden dir massa clares, però jo crec que un cop va assolir tot el que esperava de la vida, va morir tranquila. No podem esperar més. El sentiment a la sala era la tristesa mesclada amb una certa admiració. Crec que Yaya va viure 100 anys perquè en va tenir la voluntat, i que la causa de la seva mort va ser que en va perdre les ganes. Des que vaig veure que havía renunciat a les ganes vaig començar a desedirme. El día abans em va prometre que després de la nevada aniríem d'excursió. Va morir els díes més freds.

es va formar un suau tel de cotó de fred a la taula del pati que va durar apenes una estona. Els petits, estaven passant el ritus de pas, tots arraulits al voltant del llimoner, sembla que mangos, aguacates, salvies tropicals i peramelons han suportat la prova. TerrorMalkavian em va dir que casi totes les seves germanes havíen mort o estaven tocades de sobreprotecció o expectatives impostes. La meva és especial, aquesta és la bona, pot amb el que faci falta, i per això tolera la neu.

en dates senyalades, durant el capdesetmana de la fira de la candelera, jo era al cementiri,  mentres a les parades retallaven les branques gelades dels cítrics. diumenge vaig poder ser-hi, de turista, d'aprenent, de comerciant i de gitano. Al meu voltant sentía parlar de sanguines, com d'un any a l'altre evolucionen les modes, els mercats, les tradicions, la cultura, ara, a la majoría de parades n'hi havía. Per quant vaig arribar jo, les havíen venut totes menys dues. Jo em vaig endur la que tenía tuneladora... (però ja he començat la purificació), l'altre tenía ja fruits, uns deu anys, pesava cent quilos i valía uns altres tants euros. Una lima-llima-llimona verda, un magraner, un kaki, i un grèvol.

Per la tarda i a última hora trobo una oferta i acabo amb 3 fortunellas kumquat, que mai m'havíen cridat massa l'atenció. Tot plegat em porta a un estudi de la família de l'amiga taronja, i la conclusió refermada que el concepte és convenció.
Conec algú que té chayotes, quedo amb ell aviat.
Tot plegat molt formatiu.

LonguiAzleur em diu que si m'enrampo amb tot allò metàlic és degut a la roba sintètica, especialment si és peluda. Aquí l'agent blanc desde la Terra fent d'antena.
M'he arribat a enrampar amb les fulles de sanguina. Ella viu sota moltes amperes de fluctuants electromagnètics dracs d'acer. Estic començant a entendre algunes coses, i les estic aprenent "a la conductista", és a dir, a cop d'electroshock.

Piratejo i rellegeixo el Déu Morpheus, i de nou m'apareix lúcid alguna nit.

M'han d'arrancar la dent per posarme la corona nova.
Vaja...