dimarts, 21 de febrer del 2012

Els triunfadors

No sé com acabo assentat en un bar amb un joves bussiness multilingües i emprenedors.
El més triunfador de tots, marxava a thailàndia a fer el mateix que feia aqui (teclejar una computadora) per uns quants milers d'euros més.
Thailàndia és un bon lloc per a la prostitució infantil, impunement, sobretot si tens pasta, i és un lloc que de tant en tant ja visitava quant volía "desconectar", a fer judo i aquestes coses, creia la seva mare.

Durant les seves ràpides visites touristiques, el meu amic OB l'hi cuidava el gos per un bon preu, un gos que s'havía criat amb ell i que era com el seu germà.
Un gos que sense lloc a dubte ara donarà quant marxi, perquè ho té molt clar, una oportunitat com aquesta no es pot desaprofitar.

Aquests són els triunfadors, explicant quants zeros tenen les seves pagues, però no en què pretenen gastar-les.

Quant marxem amb ÓB a fumar ens diem se suposa que hauríem de sentir enveja per aquests monstres.

Després discutiem sobre la moral natural i la moral social.
Aquest monstre, rodejat dels seus iguals, ¿oblidarà quant de nen jugava amb el seu germà pelut? quant vagi de putes amb els companys de corbata se sentirà així realitzat, i així la gent que el rodeja el veurà com una persona valenta, algú admirable, i morirà feliç i satisfet.

Tenim fe i no és més que fe, que, com Okotto moribund a la bassa de l'Esperit del Bosc, en veure l'abraç de la mort proper, un moment, aquell instant infinit, és l'infern (¿oh, què he fet amb la meva vida?) i ja és massa tard per a no ser un daimoni.

I ell voldrà canviar el seu passat per evitar aquell instant, però ni podrà, ni serà suficient aquest càstig per a compensar les víctimes, no ens conformem amb que el karma torni al seu lloc.

El gos va escollir ser el millor amic de l'home, i l'home va demostrar ser un estúpid en qui no es pot confiar.

Em deia ÓB que ell no l'hi parlava, el mirava amb els ulls del gos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada