Cerebros destruidos

Sèiem al bar xerrant sobre el falsacionisme, i les fisures de la postura humeniana, conversa que va derivar per motius fonètics sobre drogues d'ambient gay, i Sigrith em va dir que el volía probar, i jo em vaig horroritzar bastant i vaig probar de convènçer-la que si volía experimentar (i em va dir, com imaginava, que no hi tenía gaire experiència) probés quelca poció que no sigui tant trivialment perillosa pel seu magnífic cervell. No en traurem res productiu d'observar "zapatos blancos!".

Després vem descontaminar bastant, va aparèixer entre la runa, un gran cor que vem erigir en estandard de la reserva urbana de la biosfera.

Després anava al tren amb ÓsBru, i vem trobar Bogabanta, i m'en adono una estona després de que demà m'havíen convidat a veure-la sacsejant la Manada. A la Llagosta!
A les andanes cinc mossos reduien, enmanillaven i s'enduien un jove esquizofrènic després que fes art performatiu per les víes del tren, i insultés repetidament els cossos de seguretat quant aquests deien que marxaven si es calmava i no baixava més a la vía.

A Babilònia vem estar destruint-nos en cercles buscant un bar que en realitat, no tenía ni puta idea d'on era, però que, és clar, vem acabar trobant.
Ens vem posar a cantar Eskorbuto bebent llaunes a la porta quant el vem trobar. Aquesta gent van arribar a conèixer quelcom que no van arribar a ser-ne conscients.
Vaig dir a Ós que a pesar d'haver conegut Eskorbuto ja de grandet, em recordava molt al meu germanet d'adolescència Jota

Una estona després va arribar IandI (com diría Anz sobre la telepatía) i vem estar fent carrer, tot i que també ens vem ficar una estona a un altre d'aquests antres en el que no vaig aguantar gaire estona, vem passar més estona al carrer, en el racó ple d'ampolles, a la llum de les faroles, amb olor a pixat, que els vaig dir era dels llocs més bonics havía estat últimament. Matí va encendre un incens i meditava amb Andrómeda. Al cap de poc havíem erigit un Túmul ballant amb l'olor del fum. Després van arribar els altres deu que havíen estat bebent mentres nosaltres fumàvem i la seva eufòria va trencar l'encantament que havíem instalat allà. (els transeunts sorpreníen la seva cootidianitat amb l'incens, els borratxos ni la van notar)

"Creus que si he pres M 12 cops en dos anys m'he de preocupar?" preguntava Xino a Ós, "bfff"; m'hi vaig ficar, "pots pendre'n cada día si vols, i no preocuparte".

. . .