Desmitificant Ramón Llull

Havía sentit molt parlar de la lògica de Llull, però tothom en parlava tant magnànimement, que no sabia què pensar.

Així que vaig investigar quins erens els deutes que realment tenía Leibniz amb ell, i vaig trobar, per una banda, una aportació molt important en estadística, i tres idees seminals de l'informàtica, però que per la seva inmaduresa, jo consideraría, més que informàtica, en el camp de la representació del coneixement.

Pel que la representació del coneixement, tenim tres figures simbòliques que Llull usà per la representació del coneixement, les escales, les rodes i els arbres.

LES ESCALES
representen el pas saltacionista d'una etapa (operacions o conceptes) a l'altra, l'establiment d'una unitat discreta, imprescindible per al posterior establiment dels processos informàtics (per exemple la màquina de Turing de 1 dimensió)

LES RODES
representen una conmutació, i avui en día s'usen en computació, per processos repetitius, en la forma de "per a cada n fins xn, realitza la operació z", tantmateix Lllull em temo que mai va pensar en explotar-ho tant; ell es va limitar a entendre la roda com una roda no dentada, i sols com una conmutació.

Vaig estar un temps pensant que les rodes de Llull eren com les rodes de computació que generen els pincodes d'autentificació, però un estudi més detallat em va fer veure que per a Llull no hi havía engranatge entre ambdós rodes (és a dir, que giraven lliurement).
És a dir, eren bàsicament una forma d'estalviar text.
Amb DOS rodes de 4 (ABCD) i (1234), podem generar 4*4 molècules diferents,
A1, A2, A3, A4, B1, B2, B3, B4, C1, C2, C3, C4, D1, D2, D3, D4.
No hi havía, encara que Llull no ho veiés, cap requisit formal pel qual les dos rodes haguéssin de tenir les mateixes unitats (4 en l'exemple) ni pel qual no podría haver-hi 3 o més rodes circumscrites, fent la formula de X*Y*Z*W....

De manera que totes les rodes de Llull caben en la fórmula X², segurament més per motius estètics-religiosos-numerològics que altra cosa.

ELS ARBRES
els arbres, ja implícits en les categoríes aristotèliques, representen un model d'ordenació d'informació, mitjançant sub i sub espècies, doncs, relacions de pertanyença, o de diferenciació respectiva.
Per a ell això anava vinculat a una necessitat de coherència  doctrinal de les arts. No he aconseguit esclarir per què un llimoner, (potser era un sarcasme inconscient cap a la productivitat dels fruits de la seva Art)
En tot cas, el que n'ha quedat és la carpeta que el nostre ordinador anomena root (arrel), i que és ni més ni menys que l'ordinador mateix en la seva totalitat ( o sense especificar on), el punt d'on parteix tot, i desde el qual es subdivideix en carpetes fins arribar a cada art concreta.

EN Definitiva, pel que fa a aquests 3 elements, no crec que es pugui considerar a Llull l'inventor de res (ja que escales i rodes són molt antigues, i els arbres encara més) però sí que se l'hi ha de reconèixer una aplicació de recursos visuals que pronostica la futura nomenclatura científica, plasmant, a resultes d'idees filosòfiques, mecanismes que en el futur seríen reconeguts com a útils elements sintàctics del llenguatge computacional.

Però és més a valorar la seva explicitació que la seva originalitat, doncs Aristòtil ja formava cladogènesis i la teoría clàsica dels quatre elements és, ni més ni menys que una roda luliana amb dos unitats dins i dos fora (calent/fred) (humit/sec).

LA MAJORÍA DE CONSENS

El text de Ramón LLull en que expressa aquesta idea no va ser descubert fins fa uns pocs anys, emportant-se a ulls de la història el mèrit de que tal forma d'estadística porti el seu nom, el criteri de Condorcet, en honor al seu "descubridor", el Marquès de Condorcet (1743 – 1794).

Consisteix en fer un recompte no de preferències absolutes, sinó relatives entre vàries opcions. Establint un ordre de preferència i després puntuant-les segons el seu lloc a l'escala, s'obté una opció amb més punts que no representa (com en una elecció simple) la preferida de més gent, sinó aquella amb la que més gent es "conformaría".

El model de democràcia derivat d'aquest criteri és utilitzat en un parlament ètnic de lapònia o per ahí, i també el va adoptar el muntatgecultural anomenat "eurovisión".