Surrealisme Polític.

Doncs estavem als vaskos fent birres i sidres apretadets, l'alfredo ens relata la seva vida, llegim uns papers de que hi un home en vaga de fam a SantJaume. Després recorrem mitja Babylon fins un racó de la meva memòria...
Cap d'ells havía probat mai la llet de pantera, així que veiem el cartell "panther mjölk" s'en van els dubtes, i recordo aquest indret al que feia tants anys que no anava. Fem un esnobisme negre i un de blau. Nom a recordar; Avesta
Després M ens porta a un bar angloparlant on demanem una taula enorme plena de begudes vàries. Quant es fa tard ens fan fora de males maneres sense deixar-nos acabar el mam.
J dibuixa una gran teranyina a la porta de vidre d'un cop d'ampolla, així que canviem de lloc.
Estavem jugant al parc infantil quant arriben uns agents i ens facturen una multa de 300 euros per càpita per ser massa vells allà. Els parcs són pels nens.

Es van posar a sofistejar amb els agents com si aquestos els haguéssin d'escoltar. Deixeu-los fer que això no arriba! No us enfadeu per un paperet groc! Jp els hi diu que estàn morts, l'hi pregunten si està amenaçant un agent, i contesta que no es pot amenaçar de mort a un mort. Debatem profundament l'ontología de les multes... J volía anar demà mateix a pagar "només" 75 lerdos! Al final de la nit almenys una multa ja ha esdevingut vapor, co2 i cendra. I uns joves propers i llunyans ens demanen mais.

Passem per SantJaume, hi ha un pessebre i uns indignats. Un anarquista ateòric que no menja ni beu res desde l'any passat. Demà desmonta i marxa a l'hospital, un home s'apropa a preguntar-l'hi si vol un cafè amb llet, i l'hi respòn preguntant-l'hi si es estúpid respón que no doncs és un malparit, així que la gent que acampava amb el Superindignat el fan fora pacífica però humiliantment. Escolto el discurs del superindignat i l'hi faig alguna pregunta. M'en vaig a veure el pessebre. Al tornar els meus amics estàn parlant amb l'individu del cafè. N em diu que l'individu afirma ser parlamentari convergent, i el volía escoltar atentament i fer un torn de preguntes i tot. Parla de vendre productes a la societat, i de publicitat. L'hi proposo el suicidi per la causa, i demano als meus amics que no l'escoltin, només escoltar-lo és una falta de respecte per el Superindignat. El que aquest home diu és mentida, si és veritat, és plenament mereixedor de rebre una pallissa.

Perdem l'ultim nitbus, mengem samosas, ens trobem al vagó els joves d'abans dels mais amb els ulls vermells.
No tinc son fins passades unes hores.
La crítica de la crítica s'assimila a l'innocencia més facilona.
El meu cosinet mirava al cel i parlava amb en Fumera. "Tu has vist que jo he sigut bo"