eren els williams els que teníen la síndrome de Mozart.
Després de tant de temps sense anar a la Mola, algunes persones van al·lucinar en veure'm allà. Teatre gratix, què més vols! vaig estar estudiant amb una birra, recollint i preparant la calefacció, oient a l'assamblea.
Per sopar uns cochayuyos, dormir amb l'Ahri a l'altra banda de la finestra, tota la nit cracant un crani de senglar que té per sonall, arribar tard a l'exàmen de filo medieval (per sort el Destí em somriu, i dilluns puc tornar a intentar arribar a l'hora)
La yaya em pregunta si vaig anar al ball de St Antoni... Yaya, ja no hi ha animals al poble més que humans...
però el primer cap de setmana de febrer...
la Candelera!!
Veig Baraka amb els pares...
¿Pot ser trista una fotografía?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada