Carta

M'horroritza preguntar-me quin és el valor de totes aquestes filosofades que ens ensenyen a classe, en veure com estudiants exemplars (com tu, que aproven totes les assignatures a la primera i amb bona nota), poden acabar donant exemples tant lamentables de com sovint la ment està renyida amb el cor, de carències tant profundes en el que hauría de ser una persona.

Sense entrar en qüestions político-ideològiques, comentar que jo vaig dir a l'assamblea, quant es va decidir l'aturada de classes, que no era una bona idea, l'endemà em vaig trobar sent l'encarregat de llegir-hi un text, al qual se suposa vem arribar per consens, però el qual jo no veia, ni crític ni complet, i del qual tu vas redactar així a ull més del 50%.

A l'assemblea, no només no t'hi vas quedar fins que llegís el manifest (cosa comprensible, ja que vaig deixar parlar molta gent davant, donat que ja s'havía llegit un manifest més ample que el nostre, que era, bàsicament el mateix que el nostre, amb unes altres paraules), sinó que la teva estada allà es va centrar en distorsionar i fer soroll.
No sé si t'en vas adonar, però jo estava encarregant-me personalment de que tothom tingués el seu torn de paraula, i em va fer mal que un company em boicotegés, doncs no et vaig veure alçar la mà per demanar torn en cap moment.


Quant vaig sortir a parlar, estava tant decepcionat que em va passar pel cap la idea d'estripar el paper i parlar només del que jo pensava, però per motiu d'un respecte i un compromís que sens dubte no van ser recíprocs, em vaig limitar a exposar mecànicament el "nostre" manifest, fer un punt i a part, i dir la meva, amb una clara separació entremitg.

Qualsevol persona que hagués estat als despatxos el dimarts amb els "esquirols", i que tingués un mínim de sentit crític, va poder copsar qui parlava, qui escoltava, i qui feia ambdúes coses, però la teva actitud a l'auditori em va corroborar que ets el tipus de persona que necessita d'una societat patriarcal; company, no vas dubtar en interrompre la paraula del teu profesor en el moment en què es va posar al teu nivell, com un més, i amb això demostres que no tens ni idea del que és treballar en equip si no hi ha algú que us mani, o manis tu.
Entenc que no estiguis familiaritzat amb el funcionament assambleari, que no t'hi sentis representat com voldríes, i a pesar de les suposades pretensions d'universalitat, t'agrairía que si ha de ser des d'aquesta actitud no hi assisteixis més.

Segurament coincidirem en que el nucli dur de l'assamblea de lletres és una secta hermètica i polititzada, amb els seus dogmes de fe, i les seves vaques sagrades, però tinc la sensació de que no ets conscient que una assamblea són les persones que hi ha allà i els seus actes, i que si segurament són una merda, és perquè el món està ple de reaccionaris, gent com tu o l'imbècil al que vas interrompre, a qui els hi suda absolutament l'existència d'un "Altre", possiblement amb tant a expresar com el "Jo", disposats a pujar el volum de veu fins ser l'únic que parla, un mètode molt similar al de l'assamblea de rallar el cap fins que hom es cansi de discutir.

Crec que abans de ser taxatiu amb allò que consideres erroni, hauríes de reflexionar sobre coses, podríem dir, formals, bàsiques, de jo-al-món.
Jo avui m'he mogut molt i he parlat amb uns quants professors, sobretot els he escoltat; fora de clase aquests (sobretot el Reynés) m'han parlat de coses que no ens examinarà ningú, excepte la vida mateixa. Fixar-nos en aquestes coses aparentment imperceptibles és tant o més important que moltes qüestions filosòfiques, per a mi, que no aspiro a ser-ne un professional, la vivència és inseparable del coneixement.
I em preocupa profundament que les elits de la meva generació tinguin tant poc contingut a sota de la cuïrassa, de fet ho considero simptomàtic del món sense filosofía i sense cor al que ens aproximem a passes de gegant.

Espero, en definitiva, que entenguis la diferència entre la vida real i els programes de "salsa rosa", que posis en pràctica allò que has après (si és que realment ho has après) de l'hermenèutica.

Aquests díes ens anirem veient a les "classes clandestines", així que espero no et prenguis malament aquestes lletres, doncs te les dóno perquè t'aprecio, i no puc evitar recomanar-te el que crec és millor per a tu i espero que no hagis vist.
Desde l'amor,