Shakespeare en la Selva.

Laura Bohannan  , Shakespeare in the bush (1966) Natural History

Estadunidenca (1922-2002), que va escriure del 1949 al 1953 aquesta obra, sobre els pobles de l'Àfrica Occidental, entre altres treballs d'antropología i alguna novela. 

Anàlisi
Arriba l'antropòloga a fer un treball de camp al poble Tiv (Nigèria-Camerún) sobre ritus i parentesc, i es troba amb que en època de pluges no es fan ritus sinó gresca, i ella es reclueix a llegir Hamlet.
Un día que va a les reunions nocturnes, probar d'experimentar la universalitat de l'obra de shakespeare.
Primer l'hi pregunten si el pare i el tiet de Hamlet tenen la mateixa mare (l'obra no ho diu, i ho consideren de crucial importància).
Després comenten que dos anys de viudetat és massa, enfonsaría l'economía familiar.
¿Com un "gran jefe" pot tenir només una dona?
" Així és com s'ha de fer, i així és com ho fem"

"-Un fantasma és l'ombra d'un mort.
-Els morts no tenen ombra!
-Al meu país sí!!

...
El problema de Hamlet s'hagués solucionat d'haver anat de bon principi a veure un expert en interpretar presagis.

Així van reconstruïnt la història de Hamlet, en la versió curiosa que la comprensió dels savis ancians de la tribu imposaven. Després de moltes situacions conflictives per falta de terminología comú (conceptes inconmensurables, com "fantasma", "rei" o "bruixot"), als ancians els hi acaba agradant la història, i l'hi diuen que l'ajuden a entendre-la. El verí anava destinat al guanyador del combat, qui fos.


Conclusions
Aquest text en primer lloc posa de manifest l'importància del valors etnocèntrics al interpretar la realitat (o en aquest cas, on relat), coses de les que s'en pot entendre el significat, però sembla absurd, com la monogàmia. Però hi ha un altre nivell, inseparable d'aquest, que és quant simplement no hi ha paraules per un concepte. Diversos antropòlegs han sigut crítics amb el concepte de bruixot i la seva flexibilitat, que s'ha emprat per continguts tant diferents que acaba semblant buit.
En la traducció dels conceptes i idees es va acumulant una mena d'error o ambigüetat inevitable, que va buidant o (encara pitjor) reomplint el terme.
(un mort no pot ser un mort si camina però no el pots tocar)
El canvi de termes que es va adoptant va degenerant l'història, és inevitable.

L'hi deia un amic que un americà ja està sols per no ser anglès, en un grau de separació de Shakespeare. Alhora, els Tiv van ser capaços d'entendre una adaptació de la història, traduïda a "universals" (els seus termes i mapes mentals)

http://www.naturalhistorymag.com/editors_pick/1966_08-09_pick.html