La vida és una regal.

-¿No et fa por que, després de tanta feina, us xapin aquest lloc?
-La vida és un regal.

Cada moment de vida és un regal. ¿No et fa por que després de tanta feina et xapin a tu?
Tota feina és bona, tota feina és poca, si és per a retornar un bocí d'aquest desinteressat regal inconmensurable.
I em pregunto amb quina legitimitat la gent es tolera ser infeliç.
I em pregunto com hi ha gent tant ingrata (com jo mateix, en d'altres moments) de menysprear tal regal.

I et diràn potser que en això que fas no hi tens cap dret, que no ho aconseguiràs o que uns díes més de vida no valen la pena ser viscuts.
Et diràn potser que al final no hi haurà ningú esperant-te per a donar-te les gràcies, ni per a deixar-te descansar als seus núvols.

Però quant et diguin aquestes coses no els escoltis, doncs podríes acabar pensant que ténen raó.
Si estàs aquí ara és que sents que, per damunt de totes les raons possibles, cada batec és imprescindible.
I és per això que no necessites justificar-te davant de ningú, que no t'has d'avergonyir mai de no voler-hi raonar, de desbocar el teu cor saltant els murs i les trinxeres que faci falta per a portar-lo a on et cridi el vent.

Tenim en una mà un futur de llum i descobriments inimaginables i en l'altre una civilització sota les ruïnes de la seva pròpia estupidesa. Però en tot plegat no hi ha enlloc res de bo ni res de dolent. No hi ha res com una recompensa al final, ni un càstig, que no ens imposem nosaltres mateixos.
Et diràn els morts desde les tombes que hi ha muralles i policíes que et barren el pas, que hi ha salts que no pots aconseguir, però la veritat més evident és que les muralles són al teu cor, que l'únic policía és al teu cap.