MZP2 : Llenguatge, veritats i poesía.

¿Veus aquest cercle?, és la veritat.
El sentit un blanc clavat al seu centre.
El llenguatge el color de punter quadrat, que intenta cuadrar-lo futilment.
La lògica, una fletxa feta amb el punter quadrat, directa i precisa en una direcció.
La direcció, equivocada al tallar-se amb d'altres direccions.
Aquesta és la desgràcia de l'analista, atravessa de ple la veritat, i passa de llarg sense diferenciar densitats.
El poeta, mentrestant, camina borratxo en cercles més o menys concèntrics, buscant una utòpica òrbita estable, a les fronteres de la realitat.
El seu caminar forma camins desenfocats, difuminats tots ells en un flux de passes.
Aquests camins no caben als mapes, com els rius, ningú s'atreveix a dir, on acaben i on comencen.
Però és d'on tots van a veure, pocs s'atreveixen a creuar.
L'altra riba, la de dins, la veritat, muta amb cada onna, i qui hi arriba, ho fa amb els peus mullats.