Exportacions pretemporees- Réquiem

''Rèquiem'', 17 octubre 2005

Es una kosa d'akelles ke en kualsebol moment pot passar, simplement perque ha arribat el moment. pero internament no ho aceptes, perke konfies ke no serà mai ''abui'' el dia ke et kaigui a prop. suposo ke si biskesim mentalitzats de ke akestes koses poden passar realment (perke es una kosa ke al mon pasa milions de vegades a milions de lloks diferents, a kada instant) després el dia ke ens passa no seria una experiència tant xokant, perke de fet es una kosa ke ba kompletament lligada a la bida, pero kuan passa una kosa així un no pot parar a pensar akestes koses, simplement no ho asimiles, i suposo ke pasara molt de temps abans ho hagi akabat de interioritzar.


Abans de posar la tapa i despedirm'en per sempre, volia llegir unes paraules.
el text mel sabia de memoria, pero igualment a la butxaka duia un plek de paper ke mabia preparat amb el diskurs, perke no bolia ekibokarme davant de la gent ke mestés prestant antenció.
el ke em va saber greu es ke ningú eskoltava el meu diskurs, estava jo sol. ja sé ke ella era pok sociable, pero em ba saber greu sobretot, perke els meus amiks no ban tenir la dignitat de estar amb mi en un moment kom aket, enkara ke a ella no la koneixien molt. de totes maneres, vaig treure el paper i vaig komensar a llegir.

-Tu eres l'ultim ke beia kada nit, i el primer ke beia kada mati, i sense tu els meus ulls ja no tenen kap raó per existir. es una kanvi masa brusk per a mi, ke em diguin ke mai mes serà així, es una kosa ke veig imposible ke arribi a akostumarme. la teba llum em guiava les tardors, tant dures per la gent de fulla kaduka kom jo, i era la teva eskalfor la ke no em deixava dormir les nits d'estiu, akella eskalfor ke ja no notaré mai més.
kuan et vaig veure apagarte devant del meus ulls, no m'ho creia, i això ke abans i tot de ke viskessim junts ja ho sabia jo, ke tens una vida plena de tensions, i ke no et kedaven gaires anys més, pero la fi sempre s'intenta veure kom una kosa llunyana... fins a ke es el dia. et vaig haver de treure de allà on em bas deixar amb les mebes propies mans, i kuant et vaig tokar ja estaves freda kom si fossis de pedra.
jo krek ke estaries kontenta de saber ke en baig fer de tu kuant em bas abandonar. no vaig eskatimar esforsos per durte allà on jo sé ke tu bolies anar kuan el destí et separés de mi, i t'hi vaig deixar amb tota la kura de ke vaig ésser kapàs.
i akestes nits, estant jo sol al llit, em poso a llegir, pero no puc deixar de pensar en tu, es, ben segur, el moment de tot el dia en ke més et trobo a faltar, kaunt més et necessito.
estik segur de ke les koses no haurien de ser així, simplement perkè es massa kruel, pero pots estar segura de una kosa, em konek prou be per saber ke mai koneixeré a ningú ke pugui okupar el buit ke em deixes, perkè eres i sempre seràs unika per a mi.

Despres daber llegit això, et vaig mirar un últim kop, tot i saber segur ke mai oblidaria els teus trets, i seguidament em vaig despedir un ultim kop de tu, la bombeta de la meva abitació, ja fosa, pero konbensut ke allà on vagis a parar (l'abokador, el mar o una planta de reciklatge) pensis en mi tant kom jo pensaré tant en tu, kada dia de la meba vida.