Mallart, Lluís SÓC FILL DELS EVUZOK La vida d'un antropòleg al Camerun
Barcelona: Edicions La Campana, 1992Terres i gent, 1
4a edició
Inclou CD
Anàlisi de l'obra.
Sobre L'AUTOR
Lluis Mallart i Guimerà
Estudia
amb els jesuites a Sarrià. Ell va allà a evangelitzar-los. Amb el
temps, es va desvinculant del propòsit oficial pel que és enviat allà,
fent-se càrrec de diverses funcions i es va centrant més en la vessant
antropològica i més enllà i tot , personal.
Arriba allà al 1961
1964 "L'antropologia i l'acció missionera són incompatibles" (pg175)
Molt temps després assumeix expressament el rol d'etnògraf. Se li fa dificil i artificiós
1964 "L'antropologia i l'acció missionera són incompatibles" (pg175)
Molt temps després assumeix expressament el rol d'etnògraf. Se li fa dificil i artificiós
TIPUS DE DOCUMENT
El llibre és presentat en l'edició que jo tenía amb cedé i tot, com una novel·la, però a pesar de tenir un alt contingut en antropología, sociología i etnobotànica, el format de l'escriptura no és ni tècnic ni esquematitzat. L'ordre de la narració és cronològic, permetent-se curts salts endavant i enrere per detallar temes, però tots ells són tractats més endavant, no hi ha una dissecció de la societat, a mode científic, sinó una narració de les seves vivences i aprenentatges.
CONTEXT HISTÒRIC
Mitjans del segle 20, de barcelona a la terra independent (protegida) dels evuzok, al Camerún, dins d'un Estat a la occidental fruit del colonialisme.
QUIN TIPUS D'EXPERIENCIA ETNOGRÀFICA ÉS?
Treball de Camp a temps complet
METODOLOGIA, TECNIQUES, INSTRUMENTS, ORIENTACIÓ DESENVOLUPA EXPLICITA I IMPLICITAMENT.
Tot i que realitza numeroses entrevistes, és ben conscient de que "l'espectador altera" tantmateix, la seva ambigüa posició en la seva societat l'hi permet que aquestes no siguin mer estudi acadèmic, sinó una vivència personal. A diferència de obres com "el crisantemo y la espada" amb nul valor d'experiències personals, el fill dels evuzok no necessita apenes citar literalment la ètnia estudiada, doncs ens descriu el seu món desde l'interior
QUIN SIGNIFICAT DONA ALS CONCEPTES GENERALS DE L'ANTROPOLOGIA CONCEPTES QUE INTRODUEIX I/O FA SERVIR.
En la seva "etapa laica" s'interessa especialment per l'etnobotànica, descriu els punts d'interès, tenint en compte que en la disciplina convergeix botànica i etnología, l'importancia d'aquest enfoc (pg 210)(exemple en el terme evovoe"pg219), menciona la relació cultura-botànica-religió a càrrec d'un mite sobre l'origen del hashís (pg245)
Cita alguns autors importants, i exposa algunes de les seves idees,progressiva i contextualitazadament, però tenen molt poc pes, a excepció de la reflexió recorrent sobre observador/partícep i com abordar-la, la pregunta central de la ciència.¿Què implica ser partícep?
"els clàssics de l'antropología els vaig descobrir al mitg del país de les clarianes" (pg10)"vaig posarme a fer antropología naturalment, gairebé sense adonar-me'n"
"els clàssics de l'antropología els vaig descobrir al mitg del país de les clarianes" (pg10)"vaig posarme a fer antropología naturalment, gairebé sense adonar-me'n"
LeviStrauss diu que etnografia, etnología, i antropología, són el mateix, en diferents etapes del procés"...(pg21) "l'exotisme i el nom associat és una qúestió d'enfoc de la disciplina"
La etnografía és una experiència humana irremplaçable, ha de ser la font principal de la nostra reflexió antropològica (pg271)
LeviStrauss "darrera de tots aquells fenòmens hi havía una lògica pròpia que calia dilucidar"(pg119)
creença en una sociología comparativa (per tant universal) (pg23)
La etnografía és una experiència humana irremplaçable, ha de ser la font principal de la nostra reflexió antropològica (pg271)
LeviStrauss "darrera de tots aquells fenòmens hi havía una lògica pròpia que calia dilucidar"(pg119)
creença en una sociología comparativa (per tant universal) (pg23)
"Malinowsky, etnografia-participant, ...ficar el nas,... ficar la pota"(pg 52)
"Estic convençut que l'etnografía és més una actitud, un art, que un seguit de tècniques d'observació o d'enquesta" (pg45) El treball etnogràfic no és un dret, és una confidència, i perquè sigui vàlid ha de néixer d'una relació humana sincera"(pg46)
"Per alguns (antropòlegs), iniciar-se o ser objecte de ritual, és simplement una manera d'adquirir informació, d'altres és una manera de voler identificarse amb el poble que hom estudia. Ara penso que la primera és innecesària i la segona utòpica" (pg57)
L'etnografía només pot fer-se a posteriori...veure't atribuir un rol precís (en la societat) és massa important per transformar-lo instantaniament en un objecte d'investigació" (pg107-108)
L'antropología no es proposa acumular dades sinó interpretarles"(pg87)
"en la meva manera de fer etnografia,prefería caçar les informacions al vol, que no pas treure el grapat de preguntes que m'havía preparat." (pg164)
"les converses sobre temes etnogràfics...només havíen estat possibles després d'haver establert lligams d'amistat i confiança" (pg189)
"...sempre esdevenim actors.Creure'ns que sóm només observadors de la realitat que ens envolta és pura ilusió"(pg241)
SINTESI CRITICA.
"Estic convençut que l'etnografía és més una actitud, un art, que un seguit de tècniques d'observació o d'enquesta" (pg45) El treball etnogràfic no és un dret, és una confidència, i perquè sigui vàlid ha de néixer d'una relació humana sincera"(pg46)
"Per alguns (antropòlegs), iniciar-se o ser objecte de ritual, és simplement una manera d'adquirir informació, d'altres és una manera de voler identificarse amb el poble que hom estudia. Ara penso que la primera és innecesària i la segona utòpica" (pg57)
L'etnografía només pot fer-se a posteriori...veure't atribuir un rol precís (en la societat) és massa important per transformar-lo instantaniament en un objecte d'investigació" (pg107-108)
L'antropología no es proposa acumular dades sinó interpretarles"(pg87)
"en la meva manera de fer etnografia,prefería caçar les informacions al vol, que no pas treure el grapat de preguntes que m'havía preparat." (pg164)
"les converses sobre temes etnogràfics...només havíen estat possibles després d'haver establert lligams d'amistat i confiança" (pg189)
"...sempre esdevenim actors.Creure'ns que sóm només observadors de la realitat que ens envolta és pura ilusió"(pg241)
SINTESI CRITICA.
"El missioner és el gran especialista del bé i del mal, l'antropòleg, en canvi, no ha de jutjar els fets socials, el analitza, intenta compendre'n la seva lògica". (pg33) "i no una relació subjecte-objecte" (pg38)
Al llarg de l'obra es fa manifest un rebutg a l'antropología primer utilitarista, l'enfoc d'entendre per manipular tant adequat a l'església. Després rebutja també una etnografía asèptica, que pretengui entendre sense sentir vivencialment i subjectivament aquella cultura
Al llarg de l'obra es fa manifest un rebutg a l'antropología primer utilitarista, l'enfoc d'entendre per manipular tant adequat a l'església. Després rebutja també una etnografía asèptica, que pretengui entendre sense sentir vivencialment i subjectivament aquella cultura
TEMA-OBJECTIU DE L'AUTOR
Fer una sintesi de la societat evuzok a partir de les seves experiències d'anys amb ells. Amb el temps s'especialitza en etnobotànica, si bé aquesta no es pot fer sense el coneixement general de la cultura evuzok
2 RESUM DE LES IDEES PRINCIPALS QUE S'EXPOSEN.
En la seva obra hi ha molta etnografía (de totes les facetes de la cultura), poca etnología i curosa, principalment al voltant de:
-equiparació de força vital i evu i sistema dualista
-conceptualització de les percepcions (colors, dolors...)
-enfoc holístic en etnología, totes les coses d'una societat ens refereixen a d'altres en un mirall circular de significats
Les conseqüències de aquestes reflexions són en primer lloc un abandomanement de tota pretensió d'un sistema universal, i en segon en la reivindicació de la integració total, no només passatgera en una cultura, per a entendre l'univers de significats recíprocs que es pretén estudiar.
-equiparació de força vital i evu i sistema dualista
-conceptualització de les percepcions (colors, dolors...)
-enfoc holístic en etnología, totes les coses d'una societat ens refereixen a d'altres en un mirall circular de significats
Les conseqüències de aquestes reflexions són en primer lloc un abandomanement de tota pretensió d'un sistema universal, i en segon en la reivindicació de la integració total, no només passatgera en una cultura, per a entendre l'univers de significats recíprocs que es pretén estudiar.
-MEDI AMBIENT
Viuen a la selva, en clarianes. En cases mascle o cases femella a les que s'adhereixen noves habitacions.
Malaltíes nocturnes i diurnes
Malaltíes nocturnes i diurnes
"saben anomenar de 300 a 500 vegetals pel seu nom"(pg213)
-ARTS DE SUBSISTÈNCIA
agricultura
dzange (cooperatives d'estalvi, pg129)
"sempre reps més que no dónes, i és així, donant més, com es fa el prestigi de les persones"(pg173)
agricultura
dzange (cooperatives d'estalvi, pg129)
"sempre reps més que no dónes, i és així, donant més, com es fa el prestigi de les persones"(pg173)
-PAUTES D'ASSENTAMENT
Els evuzok viuen a les clarianes desde sempre, per herència de Zamba
Els evuzok viuen a les clarianes desde sempre, per herència de Zamba
-ESTRUCTURA SOCIAL
Aoyang (clan) (pg74)
Els agrada de institucionalitzar relacions jocoses entre parents i amics"(pg41) Un exemple sería la "seva dona" o el titol mateix de man evuzok (pg47)
"En aquell país el temps no és or i les presses són molt relatives"(pg49) Cosa que per molts antropòlegs és resultat de major riquesa i salut social.
És important deixar arreclades totes les relacions socials abans de marxar d'un lloc.
"si fa quelcom mal fet, si reconeix la seva falta, són les persones perjudicades les que han de pagar" (l'incident del burro) (pg86)
Aoyang (clan) (pg74)
Els agrada de institucionalitzar relacions jocoses entre parents i amics"(pg41) Un exemple sería la "seva dona" o el titol mateix de man evuzok (pg47)
"En aquell país el temps no és or i les presses són molt relatives"(pg49) Cosa que per molts antropòlegs és resultat de major riquesa i salut social.
És important deixar arreclades totes les relacions socials abans de marxar d'un lloc.
"si fa quelcom mal fet, si reconeix la seva falta, són les persones perjudicades les que han de pagar" (l'incident del burro) (pg86)
-ESTRUCTURA DOMÈSTICA
Poligínia. Ekomba, primera dona del matrimoni, amb especial responsabilitat (pg242)
Molt sociables, veure vi de palma sol és un acte asocial (pg59)
Cases mascle-cases femella.
Poligínia. Ekomba, primera dona del matrimoni, amb especial responsabilitat (pg242)
Molt sociables, veure vi de palma sol és un acte asocial (pg59)
Cases mascle-cases femella.
-CREENCES RELIGIOSES
Zamba, creador dels homes (Avantpassat de la clariana) explica tradicions:
-enterraments (pg83-84)
-coneixements de medecina (pg143)
evu: "es nodreix de carn i sang, vivía a la selva, va ser la dona la que el va introduir al poblat" (pg113) evu no té cames ni cos, i al venir al poblat aporta coneixement de la part fosca (de la selva) a la pacifica ignorancia de la clariana. El seu preu és la mort, el mal. Alguns humans tenen evu, (els que no són mnimie) de diversos tipus, de social o d'antisocial.
evu akuma, evu bisie, evu ayas, evu edzoe, evu akeng, (pg124)
"ngengang, medecinaire poseidor d'un evu social"(pg157)
El nnem (bruixot, evu mebenga) és antisocial per excel·lència, simbòlicament antropòfag (comenta desde l'etnobotànica el significat metafòric, pg126-128)
El kong es un mode de bruixeria que no comporta antropofàgia sinó esclavitud(pg131) provinent dels blancs
"La teoría de l'evu és més que una religió, és un sistema que permet de pensar l'home, el món i la societat" (pg132)
"distingien dues clases de plantes, diurnes i nocturnes, segons si els seus ritus anaven relacionats amb els avantpassats o l'evu" (pg208) "ús popular/esotèric"(pg215)
"ben aviat vaig adonar-me que religió i medecina eren dos temes que no podien tractarse per separat" (pg137)
salut són també factors socials. "els evuzok no diràn mai, per exemple, que les "tuberculosis en general" són causades pels bruixots...Només cada cas concret pot rebre una interpretació causal d'aquest ordre"(pg146) Malaltíes zeze, sense origen trascendent
"Així doncs, la seva bogeria no era res més que la conseqüència de la meva acció permanent i a distància contra ell" (pg174)
"segons cert sector de la societat evuzok,les meves vingudes i anades teníen per objecte apoderar-me del poder dels grans medecinaires i d'eliminar-los"(pg 252)
Zamba, creador dels homes (Avantpassat de la clariana) explica tradicions:
-enterraments (pg83-84)
-coneixements de medecina (pg143)
evu: "es nodreix de carn i sang, vivía a la selva, va ser la dona la que el va introduir al poblat" (pg113) evu no té cames ni cos, i al venir al poblat aporta coneixement de la part fosca (de la selva) a la pacifica ignorancia de la clariana. El seu preu és la mort, el mal. Alguns humans tenen evu, (els que no són mnimie) de diversos tipus, de social o d'antisocial.
evu akuma, evu bisie, evu ayas, evu edzoe, evu akeng, (pg124)
"ngengang, medecinaire poseidor d'un evu social"(pg157)
El nnem (bruixot, evu mebenga) és antisocial per excel·lència, simbòlicament antropòfag (comenta desde l'etnobotànica el significat metafòric, pg126-128)
El kong es un mode de bruixeria que no comporta antropofàgia sinó esclavitud(pg131) provinent dels blancs
"La teoría de l'evu és més que una religió, és un sistema que permet de pensar l'home, el món i la societat" (pg132)
"distingien dues clases de plantes, diurnes i nocturnes, segons si els seus ritus anaven relacionats amb els avantpassats o l'evu" (pg208) "ús popular/esotèric"(pg215)
"ben aviat vaig adonar-me que religió i medecina eren dos temes que no podien tractarse per separat" (pg137)
salut són també factors socials. "els evuzok no diràn mai, per exemple, que les "tuberculosis en general" són causades pels bruixots...Només cada cas concret pot rebre una interpretació causal d'aquest ordre"(pg146) Malaltíes zeze, sense origen trascendent
"Així doncs, la seva bogeria no era res més que la conseqüència de la meva acció permanent i a distància contra ell" (pg174)
"segons cert sector de la societat evuzok,les meves vingudes i anades teníen per objecte apoderar-me del poder dels grans medecinaires i d'eliminar-los"(pg 252)
-RELACIONS AMB ALTRES GRUPS SOCIALS
Fracàs en l'intent d'africanitzar el cristianisme per a que l'aceptéssin millor "l'Església formava part del món cultural dels blancs i és així com la volíen" (pg69) l'Església no havía fet més que substituir uns idols o fetitxes per uns altres.
"¿perquè volia saber aquelles coses relacionades amb el món de la nit?"(pg162) (¿existeix l'estudi sense interès? saber-poder)
"el coneixement de la dansa que jo podia adquirir sería un coneixement exterior i no tindria res a veure amb el coneixement d'un iniciat" (pg193 ¿hi ha coneixement etnològic, o sols experiència etnogràfica?)
Viure en aquella casa (el dispensari mèdic) va ser ocasió de barrejar dos discursos mèdics, medicina occidental i tradicional" (pg136)
"un malalt es trobava en presència de dos sistemes mèdics i escollia un itinerari que combinava l'un i l'altre"(pg140)
Les relacions amb els veins pigmeus de la selva eren ambígues, bastant distants
"¿perquè volia saber aquelles coses relacionades amb el món de la nit?"(pg162) (¿existeix l'estudi sense interès? saber-poder)
"el coneixement de la dansa que jo podia adquirir sería un coneixement exterior i no tindria res a veure amb el coneixement d'un iniciat" (pg193 ¿hi ha coneixement etnològic, o sols experiència etnogràfica?)
Viure en aquella casa (el dispensari mèdic) va ser ocasió de barrejar dos discursos mèdics, medicina occidental i tradicional" (pg136)
"un malalt es trobava en presència de dos sistemes mèdics i escollia un itinerari que combinava l'un i l'altre"(pg140)
Les relacions amb els veins pigmeus de la selva eren ambígues, bastant distants
3 DESENVOLUPAMENT PERSONAL
L'autor és crític amb l'excés de teoría, amb la teoría que no es fa sobre una bona base, reivindica un relativisme inconmensurable, i alhora la necessitat d'un apropament sincer i lliure cap a l'Altre, desprenente de totes les teves Veritats, i acceptant d'entrada que al entrar al seu món ja l'estaràs alterant.
Diuen que l'antropología és l'estudi de l'Altre que reconeixem com a similar. Per a Mallart, barceloní, l'Altre són els evuzok, però un cop al camerún, ell és l'altre, que, a pesar del reconeixement com a extranger, i precisament degut a això, ve rebre tant curiós títol de fill dels evuzok, que segurament trobaríen trivial en algú que hagués nascut a la clariana. Mallart va mostrar interès en ser un més dels evuzok, no només en entendrel's, i això va ser el que l'hi va possibilitar ser reconegut desde la seva alteritat, com un més, precisament per la seva alteritat (pell blanca, representant de l'Església) i de fet va ser quant aquest rol definit (el de capellà blanc) va ser abandonat per Mallart, que va començar a desencaixar en la societat. Aquesta necessitava una casella on situar-lo per a que pogués formar part de la societat, i ser explícitament "aquell que va a estudiar-los" sona realment a bruixería nocturna. No es pot estudiar fredament l'esser humà, aquest és el missatge de Mallart, no hi ha rigor acadèmic que supleixi la voluntat personal de comprensió.
Diuen que l'antropología és l'estudi de l'Altre que reconeixem com a similar. Per a Mallart, barceloní, l'Altre són els evuzok, però un cop al camerún, ell és l'altre, que, a pesar del reconeixement com a extranger, i precisament degut a això, ve rebre tant curiós títol de fill dels evuzok, que segurament trobaríen trivial en algú que hagués nascut a la clariana. Mallart va mostrar interès en ser un més dels evuzok, no només en entendrel's, i això va ser el que l'hi va possibilitar ser reconegut desde la seva alteritat, com un més, precisament per la seva alteritat (pell blanca, representant de l'Església) i de fet va ser quant aquest rol definit (el de capellà blanc) va ser abandonat per Mallart, que va començar a desencaixar en la societat. Aquesta necessitava una casella on situar-lo per a que pogués formar part de la societat, i ser explícitament "aquell que va a estudiar-los" sona realment a bruixería nocturna. No es pot estudiar fredament l'esser humà, aquest és el missatge de Mallart, no hi ha rigor acadèmic que supleixi la voluntat personal de comprensió.
PUNTS FORTS
"La integració d'un extranger en una societat no inclou la negació de la seva diferència" (pg50)
Per a compendre una societat, calia pendre en consideració els conceptes ella mateixa havía elaborat"(pg95) kong, evu....
yam--> cuinar o preparar un remei (pg144)
"diverses" malaltíes tenen relació amb els cucs (pg148-150) les descripcions del tipus de malestar són necessàries per al diagnòstic
"Un dia caldrà revisar aquesta tendència a emprar termes que han estat forjats per designar altres continguts" (a motiu dels bruixots)(pg126)
Discusió sobre si l'ekong és fruit del històric comerç d'esclaus, o bé de l'implementació de l'economía capitalista(pg131)
Per a compendre una societat, calia pendre en consideració els conceptes ella mateixa havía elaborat"(pg95) kong, evu....
yam--> cuinar o preparar un remei (pg144)
"diverses" malaltíes tenen relació amb els cucs (pg148-150) les descripcions del tipus de malestar són necessàries per al diagnòstic
"Un dia caldrà revisar aquesta tendència a emprar termes que han estat forjats per designar altres continguts" (a motiu dels bruixots)(pg126)
Discusió sobre si l'ekong és fruit del històric comerç d'esclaus, o bé de l'implementació de l'economía capitalista(pg131)
PUNTS FEBLES
"Les cultures no són només diferents, sinó que...en el que depara a cada individu, són fonamentalment irreductibles. (pg64) "la conversió és impossible" "és així com un poble podía perdre la llengua i cultura, a través de moltes generacions" (pg65)
Hom acaba de llegir aquest llibre amb la trista sensació de que l'Altre de qui tant parla Mallart ha mort o està morint, i amb ell la màgia.
Hom acaba de llegir aquest llibre amb la trista sensació de que l'Altre de qui tant parla Mallart ha mort o està morint, i amb ell la màgia.
CONCLUSIONS...
Tantmateix, podríem dir desde una postura que retorna als origens de l'antropología, l'etnología "exòtica" és sols la vessant més cridanera i atractiva (pel seu alt contingut en Alteritat) de l'antropología, i si avui el sistema socioeconòmic sembla que està homogeneïtzant les cultures, alhora floreixen en el si d'aquestes les anomenades subcultures, vull dir que per molt capitalisme que imposem, l'Altre és irreductible, si no no sería Altre, i siguin quines siguin les similituds o diferències, no es pot oblidar que la finalitat no hauría de ser l'avantatjament ideològic (a la cristiana) ni l'estratègia política (a la del pentàgon) sinó tantsols un intent que sabem impossible de identificar-se amb l'Altre, de sentir i ser com l'Altre, però al que ens podem apropar, i la mateixa intencionalitat científica ens n'allunya. Pot ser una poderosa arma, però hauría de ser sols sortint-se del camí de veure en l'Altre el comú, i així saber què és el que ens fa humans (és a dir, sense finalitats pràctiques).
Per altra banda no existeix una cultura genuina, així que tampoc no té perquè veure's com a negativa la destrucció de cultures d'arreu del món. Hi ha qui opina que ens apropa al "bon" sistema i qui diu que sols ens fa més cecs. Res és destruit, la cultura sols muta, així doncs ja no es tracta de influir o no influir sinó de com i perquè.
En el cas de Mallart va abandonar l'interès missioner, i després hi restava encara interès tant científic com personal en la convivència amb ells, per això no només era el capellà, i després l'hipotètic lladre de evus, sinó per sempre el fill dels evuzok. No es pot ser bon antropòleg (o etnògraf) sense ser bona persona.
Tantmateix, podríem dir desde una postura que retorna als origens de l'antropología, l'etnología "exòtica" és sols la vessant més cridanera i atractiva (pel seu alt contingut en Alteritat) de l'antropología, i si avui el sistema socioeconòmic sembla que està homogeneïtzant les cultures, alhora floreixen en el si d'aquestes les anomenades subcultures, vull dir que per molt capitalisme que imposem, l'Altre és irreductible, si no no sería Altre, i siguin quines siguin les similituds o diferències, no es pot oblidar que la finalitat no hauría de ser l'avantatjament ideològic (a la cristiana) ni l'estratègia política (a la del pentàgon) sinó tantsols un intent que sabem impossible de identificar-se amb l'Altre, de sentir i ser com l'Altre, però al que ens podem apropar, i la mateixa intencionalitat científica ens n'allunya. Pot ser una poderosa arma, però hauría de ser sols sortint-se del camí de veure en l'Altre el comú, i així saber què és el que ens fa humans (és a dir, sense finalitats pràctiques).
Per altra banda no existeix una cultura genuina, així que tampoc no té perquè veure's com a negativa la destrucció de cultures d'arreu del món. Hi ha qui opina que ens apropa al "bon" sistema i qui diu que sols ens fa més cecs. Res és destruit, la cultura sols muta, així doncs ja no es tracta de influir o no influir sinó de com i perquè.
En el cas de Mallart va abandonar l'interès missioner, i després hi restava encara interès tant científic com personal en la convivència amb ells, per això no només era el capellà, i després l'hipotètic lladre de evus, sinó per sempre el fill dels evuzok. No es pot ser bon antropòleg (o etnògraf) sense ser bona persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada