Exportacions pretemporees- SD II

Laa primera sensaci'o s'on les mans fredes, distants, per[o alhora, eficientment corresponents. No s'oc elles, soc en elles.
La realitat 'es una cinta de Mobius, una cara 'es la consci[enciai l-altra 'es el m'on.
Saltar d-una a l-altra 'es con[eixer. S-em cau la manta, per un momenthav'ia cregut que no podr'ia sortirne mai, no hi hav'ia res fora d-ella, ni per una banda ni per l-altra. Efectivament hi s'oc, i aixo inclou la incapacitat per estar a un altre lloc.
Una geometria interna amb llibertat d-escollir en quina estaci'o es troba el primer d'ia de l-any, el punt zero *i per tant tots els altres ( dins l-infinit continu del cercle. Per[o el moment en que m-adono de que a dreta i esquerra porten al mateix lloc, primer un memento de neguit amb la forma dels propis l'imits, per[o em calmo al moment de veure que aquesta pres'o ha existit sempre *per sort( , sense sortir del cam'i circular, aquest es desf[a lentament, i jo no en marxo sin'o que notar/ho 'es sols ser/hi menys, ser m'es les meves fredes mans i menys ser jo en elles. Em busco tamb'e a banda i banda de la boca, per[o no trobo m'es que carn i marfil.
No veig m'es, em retor\o i m-incomodo esperant l-arribada de la Veritat, per[o no s'oc capa\ d-entregar/m-hi plenament i no s'oc capa\ de veure m'es amunt de l-herba i els contrstats pics de les muntanyes. Encara est[as molt limitat.
M-estiro mirant la lluna, est[a en les primeres de la tardor, recient sortida del solstici. Est[a igual que jo. Ja s'e que lla lluna mai est[a plena quant la mires, per[o sempre arribo tard.
Potser per un moment la veig picar/me l-ullet amb camarader'ia, amb oscil#lant intensitat.
+qu[e t-has cregut, arrogant criatura de fang?
Tot comprovant si el vidre de les meves lents 'es responsabled-aquest comportament, s-em fa evident que la covard'ia s-ha de deixar de banda, com les mantes, si es vol explorar el cel.
Ni dir cal que els meus desitjos dibuixen el disenya dels astres.
Ni dir cal que amb tant poc ego no hi ha prou material per a construir aquell mur davant els ulls que els humans solen anoimenar “D'eu”
Ni dir cal totes aquells tautolog'ies oblidades que no arribem a dedu”ir. Ocupar'ia massa p[agines, de paraules massa buides. Com si no? Perqu[e provar d-explicar Euclides?